Vols ser voluntari “a distancia” en crisis humanitaries?
Una organització de voluntaris amb una plataforma per mapificar les necessitats en les crisis. En aquest cas en la crisis de libia. I a jutjar pel pantallasso la plataforma sembla força seriosa i complexa…
Amb les nove stecnologies una bona idea es millor que 1 millio de dolars.
Update: Public version of Libya Crisis Map now available: http://libyacrisismap.net We activated the Standby Volunteer Task Force (SBTF) on March 1st and quickly launched a Crisis Map of Libya to support humanitarian preparedness opera-tions. This is the largest deployment of the Task Force since it was formed at the 2010 International Conference on Crisis Mapping in Boston (ICCM 2010). Task Force partners include CrisisMappers, CrisisCommons, Hu … Read More
Les dades son procedents del Pew Internet Project, una font de dades ben fiable, la infografia es gentilesa de Flowntown, una empresa de social marketing.
Materia prima de primera classe per a coneixer com viuen els nois amb la tecnologia digital. No cal analitzar gaire les dades, es comenten per si soles: envien i reben decenes de textos (SMS + status de aplicacions de xarxes socials) diaris al seu mòbil.
El text curt vehiculat per mobil i altres dispositius s’està convertint en un principal mitjà de comunicació quotidià. Ja ho es en joves i en nadius digitals.
Aviat aquest servei serà gratuit i rendibilitzat via tarifes planes i anuncis…
Amb una mica mes de pentracio dels smartphones (+ la seva tarifa plana de dades) tindrem SMS gratis en pocs anys.
Documental emès la setmana passada, que hauria de ser de visió obligatòria per als economistes. COm diu el blog del programa:
L’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. L’any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: “Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.” I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.
L’amic Virginio dona consells als responsables de RRHH per a desenvolupar estrategies de RRHH 2.0.
Us l’aconsello.
Difícil missió mentre l’edat promig dels directius no baixi unh parell de dècades, o fins d’aquí una dècada…
Todos sabemos que la introducción de las redes sociales en nuestras organizaciones es un destino al que más pronto que tarde llegaremos. A no ser que sepas como parar el reloj del tiempo el momento más adecuado para tu organización es ahora, cuanto antes mejor. No parece razonable posponer una decisión sin demasiados costes y que tiene enormes ventajas competitivas especialmente en algo tan básico como la innovación y el rol de las personas en nu … Read More
Cansat, com jo, de buscar piràmides velles, que vas fer fa mesos/anys, per a recordar com fer piramides amb un full de càlcul??
Aquí un petit tutorial per a fer piràmides de població amb excel i per a guardar-les com a plantilla.
Que no serveixi de precedent que jo aconselli algo de Microsoft. Heu de saber –i per a que consti– que també es poden fer piràmides amb Open Office, que com a software no és ni pitjor ni millor globalment, pero sí que (segur!) és mes just i avantatjós amb l’ususari final que no pas l’excel… Pero, llastimosament encara no he trobat el tutorial equivalent per al Calc de l’Open Office.
Segur que algú ha fet algun soft especialitzat en piramides, o en grafics demogràfics, m’hi jugaria bastants diners… Si és aixi i tu el coneixes pots deixar el link comentant aquest post.
TV3 – Valor afegit – Google Espanya – Internet Oberta?
El director de Google Espanya en un petit anunci del Nexus One disfressat d’entrevista a Valor Afegit de TV3.
M’encanta (de veritat) quan diu que Google està per una internet mes oberta en la seva tecnologia, i per tant més innovadora, i que Google està empenyent per a que això passi també a l’ecosistema de la internet mòbil, tant tancat tecnologicament fins ara (gracies Google, gracies Android) amb el “model iphone”…
Ara be, podrien ser mes coherents i obrir la seva tecnologia de cerca de informació, els seus algoritmes de indexació ¿no?. Que està molt be fer-se el obert sols en el que els convé…
Pero be, finalment com usuari no em puc queixar (encara) ja que Google em crea valor com a l’ususari gratis, i molt, i molt rapidament, gracies al seu model de negoci. Te una capacitat per fer-ho, amb noves eines i aplicacions cada 2 x 3, realment increible. Millor dit, espectacular.
Pero sempre hi ha un “pero”, que no és “moco de pavo” precisament: te massa poc respecte per la privacitat. El mix de la (manca de) privacitat de tots i el poder monopolistic, serà el taló d’aquiles de Google. Al tiempo. Jo com a usuari miro cap una altra banda amb la seva politica de privacitat, que es el pitjor d’aquesta gran empresa, el seu taló de aquiles…
Interessant estudi, a un blog molt recomanable sobre el camp científic de l’anaisis de xarxes complexes, sobre la xarxa de twitter. A partir d’una mostra de 300.000 twitteros i els seus tweets fet el Maig del 2009. Calentito, calentito…
Com sempre dic les eines digitals tenen una flexibilitat i plasticitat d’usos quasi-bé infinites: eines digitals son mediadores de comunicació i coneixement, i aquests dos inputs psicosocialas medien totes les accions humanes, en tots els àmbits.
Aquí un altre ús del Facebook: com a CRM (Consumer Relationship Management) gratuït (i bastant sofisticat) per a una petita empresa. ¿perquè no?. Reflexions al respecte d’un taiwanés:
Passo-reenvio aquesta denúncia en contribució al meu origen rural, a la meva família i amics pagesos i per donar un clatellot als urbanites i kamakus!!.
Visca els pobles, visca el món rural… tal com és!!
Ja n’hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça! Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d’altra manera). Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita “post moderna” que fa turisme rural per “respirar aire fresc” i “viure la natura”. Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d’ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders. Es veu que les esquelles i les campanes “molesten”, els galls “criden” massa i els tractors “destorben” a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s’han tret de la màniga. Serà certa la dita tan nostrada “de fora vingueren que de casa ens tregueren”? No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix. A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l’agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin. La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així. Passa-ho.