Openbits: Free & Open Bits

Icona

Hi ha moltes Societats del Coneixement possibles. Aquí apostem per una d’oberta i lliure.

Manifiesto por una Red Neutral (passa-ho!)

(Si te sientes cómodo y representado por este texto, dale toda la difusión que puedas y quieras: reprodúcelo, enlázalo, tradúcelo, compártelo, vótalo… todas esas cosas que puedes hacer con total tranquilidad y libertad gracias, precisamente, al hecho de que tenemos todavía una red neutral. Hagamos posible el seguir teniéndola)

Los ciudadanos y las empresas usuarias de Internet adheridas a este texto MANIFESTAMOS:

  1. Que Internet es una Red Neutral por diseño, desde su creación hasta su actual implementación, en la que la información fluye de manera libre, sin discriminación alguna en función de origen, destino, protocolo o contenido.
  2. Que las empresas, emprendedores y usuarios de Internet han podido crear servicios y productos en esa Red Neutral sin necesidad de autorizaciones ni acuerdos previos, dando lugar a una barrera de entrada prácticamente inexistente que ha permitido la explosión creativa, de innovación y de servicios que define el estado de la red actual.
  3. Que todos los usuarios, emprendedores y empresas de Internet han podido definir y ofrecer sus servicios en condiciones de igualdad llevando el concepto de la libre competencia hasta extremos nunca antes conocidos.
  4. Que Internet es el vehículo de libre expresión, libre información y desarrollo social más importante con el que cuentan ciudadanos y empresas. Su naturaleza no debe ser puesta en riesgo bajo ningún concepto.
  5. Que para posibilitar esa Red Neutral las operadoras deben transportar paquetes de datos de manera neutral sin erigirse en “aduaneros” del tráfico y sin favorecer o perjudicar a unos contenidos por encima de otros.
  6. Que la gestión del tráfico en situaciones puntuales y excepcionales de saturación de las redes debe acometerse de forma transparente, de acuerdo a criterios homogéneos de interés público y no discriminatorios ni comerciales.
  7. Que dicha restricción excepcional del tráfico por parte de las operadoras no puede convertirse en una alternativa sostenida a la inversión en redes.
  8. Que dicha Red Neutral se ve amenazada por operadoras interesadas en llegar a acuerdos comerciales por los que se privilegie o degrade el contenido según su relación comercial con la operadora.
  9. Que algunos operadores del mercado quieren “redefinir” la Red Neutral para manejarla de acuerdo con sus intereses, y esa pretensión debe ser evitada; la definición de las reglas fundamentales del funcionamiento de Internet debe basarse en el interés de quienes la usan, no de quienes la proveen.
  10. Que la respuesta ante esta amenaza para la red no puede ser la inacción: no hacer nada equivale a permitir que intereses privados puedan de facto llevar a cabo prácticas que afectan a las libertades fundamentales de los ciudadanos y la capacidad de las empresas para competir en igualdad de condiciones.
  11. Que es preciso y urgente instar al Gobierno a proteger de manera clara e inequívoca la Red Neutral, con el fin de proteger el valor de Internet de cara al desarrollo de una economía más productiva, moderna, eficiente y libre de injerencias e intromisiones indebidas. Para ello es preciso que cualquier moción que se apruebe vincule de manera indisoluble la definición de Red Neutral en el contenido de la futura ley que se promueve, y no condicione su aplicación a cuestiones que poco tienen que ver con ésta.

La Red Neutral es un concepto claro y definido en el ámbito académico, donde no suscita debate: los ciudadanos y las empresas tienen derecho a que el tráfico de datos recibido o generado no sea manipulado, tergiversado, impedido, desviado, priorizado o retrasado en función del tipo de contenido, del protocolo o aplicación utilizado, del origen o destino de la comunicación ni de cualquier otra consideración ajena a la de su propia voluntad. Ese tráfico se tratará como una comunicación privada y exclusivamente bajo mandato judicial podrá ser espiado, trazado, archivado o analizado en su contenido, como correspondencia privada que es en realidad.

Europa, y España en particular, se encuentran en medio de una crisis económica tan importante que obligará al cambio radical de su modelo productivo, y a un mejor aprovechamiento de la creatividad de sus ciudadanos. La Red Neutral es crucial a la hora de preservar un ecosistema que favorezca la competencia e innovación para la creación de los innumerables productos y servicios que quedan por inventar y descubrir. La capacidad de trabajar en red, de manera colaborativa, y en mercados conectados, afectará a todos los sectores y todas las empresas de nuestro país, lo que convierte a Internet en un factor clave actual y futuro en nuestro desarrollo económico y social, determinando en gran medida el nivel de competitividad del país. De ahí nuestra profunda preocupación por la preservación de la Red Neutral. Por eso instamos con urgencia al Gobierno español a ser proactivo en el contexto europeo y a legislar de manera clara e inequívoca en ese sentido.

Filed under: Economia de xarxes, Hactivisme i Evangelització TIC, Llibertats digitals, Xarxes i telecomunicacions,

Ens veiem al Mozilla Drumbeat Festival [1]. Barcelona, FAD i MACBA, 3 a 6 de Novembre

Des de fa uns mesos, tinc l’honor de col·laborar en l’organització d’aquest esdeveniment:

Drumbeat Learning, Freedom and the Web Festival    http://www.drumbeat.org/festival

Que és? Doncs fer “bullir l’olla” amb tot de projectes de diferents àmbits temàtics, tecnològics i geogràfics (principalment del mòn anglosaxó) amb una filosofia comuna: defensar una visió oberta de internet i del mòn digital. Com es diu a la pàgina del programa:

El Festival Drumbeat funcionarà exactament així. Tindrem tota mena d’espais on podreu ensenyar i aprendre — estudis, laboratoris, llocs d’esbarjo, aules i, fins i tot, unes quantes tendes a l’aire lliure. Cada espai proporcionarà un lloc on submergir-s’hi i posar-se mans a la feina amb algunes de les idees més interessants en la intersecció de l’aprenentatge, el web i la llibertat.

Es un festival de tallers i activitats, no unes jornades oconferencies de xerrades,sino de fer coses amb tecnologies digitals, i ensenyar-les a fer, a l’entorn de l’aprenentatge i la web oberta. Pero quines coses. Doncs aquí el llistat (under construction fins a darrera hora) d’activitats als diferents espais:

https://wiki.mozilla.org/Drumbeat/events/Festival/program/activities

Per acabar, afegir sols que un dels projectes locals (d’aquí, de Catalunya) “estrella” del festival serà un dels altres projectes als que col·laboro: la xarxa oberta guifi.net. Des de guifi.net farem dos coses:

#  Muntar la infrastructura wifi per a dotar de xarxa al festival al carrer, a la plaça Angels, entre el FAD i el MACBA, on hi haurà alguns dels espais del festival. Un festival de la Internet lliure ha de tenir comunicacions lliures ¿no?   ;)

# Desenvolupar algunes activitats al festival: muntar nodes wifi mòbils, ensenyar a flashejar routers per a fer nodes wifi per portar internet allí on vulguis, etc… (està per definir)

Seguirem informant,

Corre la veu: 10 dies de llibertat i Internet a Barcelona: OXcars, FCForum, i Drumbeat Festival!

Filed under: Hactivisme i Evangelització TIC, Internet, Llibertat, Llibertats digitals, Propietat Intel·lectual, , , , ,

primer microbloggin des de hootsuite

primer microbloggin des de hootsuite

Filed under: MyWeb2.0

Els ajuntaments (per desconeixement?) estan malbaratant diners per posar infrastructura wifi

Alguns exemples a ciutats properes. En aquest cas Sabadell:

1) Redacció del projecte de connexió dels edificis municipals amb tecnologia WIMAX i extensió dels espais Wifi a la ciutat. FEOSL 349: http://www.sabadell.cat/Contractaci0/p/perfildetallClassificacio_cat.asp?tipus=&Subtipus=RPRJ&cod=2009GPDC00218

2) Execució del projecte anterior, en que per a unir 13 seus municipals es gasten més de 210.000 euros!!!!!!:

http://www.sabadell.cat/fitxes/noticies/2010/2010070903_cat.htm

I la noticia a Vilaweb i el comentari d’un membre de la comunitat guifi.net de Sabadell:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3757272/lajuntament-gasta-210000-euros-dinversio-estatal-connectar-tan-sols-13-edificis-xarxa-wi-fi.html

Un node wifi magnific es pot muntar per 1.000 euros. I 13?. Doncs posem-li 15.000 euros, vinga… Això es el que els hi ha costat als milers de ususaris (administracions, empreses, ciutadans), que usen la tecnologia lliure i oberta guifi.net. I a Sabadell en paguem 210.000!  A això n’hi dic jo “l’efecte ganga del sistema de subvencions (en aquest cas, els FEOSL)”, llargament estudiat i conegut… I tant perjudicial pels ciutadans que paguem impostos… Tot això es pot fer a un preu de 1000 euros-node amb tecnologia guifi.net, que a més:

a) Promou el desenvolupament local d’empreses de telecomuniacions

b) Es oberta i neutral, i per tant, reaprofitable per a tots els ciutadans i empreses que vulguin urnir mes nodes a la xarxa. Costos decreixents clasissimament a mesura que la xarxa de nodes local es fa mes gran i mes densa. Si l’ajuntament paga una infrastructura de telecomunicacions perque la desaprofita per a altres usos públics???. Es com si l’ajuntament asfaltés un carrer per a deixar-hi passar sols els camions i cotxes dels serveis municipals. Absurd oi?

c) Redueix de forma radical el digital divide, la escletxa digital. Qualsevol ciutadà (o comunitat de veïns), gastant-se 100 euros per encarar una antena o node client als supernodes del municipi i disfrutar d’una connexió de telecomunicacions de baix cost i altes prestacions (50MB simetrics de ample de banda) i de tots els seveis que s’hi posin “dins”: radio, telefonia IP, internet, cameres, serveis, monitoratges, sensors a distància de regs, semàfors, instal·lacions, xarxes d’aigua i d’energia, etc etc…

I, desgraciadament, no és que l’ajuntament de Sabadell desconegui que és guifi.net. Alguns guifaires de Sabadell ja li han explicat a l’ajuntament. Aquesta és la xarxa wifi ciutadana actual a la mateixa ciutat:

http://guifi.net/sabadell

Espero que l’ajuntament on treballo, Rubí, s’hi miri mes alhora de instal·lar infrastructura wifi interna (per a us de l’ajuntament) o publica (per donar internet a la ciutadanaia a determinats llocs i en determinades i restrictives condicions que marca la legislació ara per ara). Jo ja he oferit el meu assessorament gratuit i desinteressat a alguns responsables municipals (be, “interessat” per la “causa” guifi.net de fer xarxes de telecomunicacions obertes i neutrals, i a mes de baix cost). I és que amb 200.000 euros posariem 200 nodes wifi a Rubí. Pràcticament cada 100 metres i al llarg i ample de la ciutat i dels seus polígons i urbanitzacions (tant mancades de telecomuniacions!). Xarxa que a mesura que fos propietat (o en usufructe) de la ciutadania seria mantinguda per la ciutadania!: ajuntament, empreses, ciutadans, col·lectius tots usant i sostinguent una única xarxa!

Llastimosament el mateix que passa a Sabadell passa a d’altres ciutats, com Terrassa, que dediquen els fons del FEOSL a posar infraestructures de telecomunicacions a preus francament cars. Com que paga el Zapatero, i no l’ajuntament!

El que aquí explico no es cap utopia noi cap somni de il·luminat. És una realitat així de palpable:

http://guifi.net/catalunya

Filed under: ciutats, Hactivisme i Evangelització TIC, Openess (en sentit ampli), Política, Urbanisme, urbanlab, Xarxes i telecomunicacions, , ,

Guifi.net i la manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim”

El passat 10 de Juliol varem estar currant tot el dia, una vintena de membres de guifi.net a donar cobertura Internet via wifi obert i lliure al milió i pico de persones de la manifestació contra la retallada a l’estatut i de reafirmacio nacional.

Lema de la manifestació: “Sóm una nació. Nosaltres decidim”
Lema que podriem traslladar a: “Som una societat. Nosaltres ens comuniquem lliurement”, que podria ser perfectament un lema de guifi.net

Aqui un emocionant  video al canal guifi.net-media de Blip.TV:

El Video comença amb la imatge del cartell que varem posar al llarg del recorregut de la manifestació.

:-D

Més informació, comentaris dels protagonistes i fotos del “making off” de com es munten telecomunicacions de baix cost en dos dies per donar cobertura wi-fi a millions de persones. Una demostració mes de que l’oligopolistic i mal regulat mercat de les telecomunicacions ens fa pagar el guts i les ganes i que brilla per la ineficiencia al donar banda ambla a la ciutadania (perdó, als consumidors):

Post a la web de guifi.net:

http://guifi.net/node/31246

Reportatge fotogràfic a la web de guifi.net:

http://guifi.net/image/tid/247

Una foto al node del lloc de sortida de la capçalera de la mani, on surtim uns quants:

http://guifi.net/node/31284

Fotos amb l’etiqueta “somunanacio” al flickr, moltes d’elles pujades a través de la connexió internet posada a disposició dels manifestants per omnium/guifi.net:

http://www.flickr.com/photos/tags/somunanacio/

Filed under: Col·laboració, cooperació, p2p, Hactivisme i Evangelització TIC, Internet, Llibertat, Política, Xarxes i telecomunicacions, , , ,

Publicar posts via e-mail

Hola,

Aquest e-mail es una prova-demo de que es poden publicar pots al teu bloc enviant un simple e-mail. !!

Ai això es publica, es que la cosa va fina…

Filed under: MyWeb2.0

Guifi-labs al Citilab – 1 de Juny – 19-21 hores | guifi.net

Guifi-labs al Citilab – 1 de Juny – 19-21 hores | guifi.net.

Ets nou a guifi.net i vols veure de que va això? Vols muntar un node i no saps com?

Tens un node i vols que algú t’expliqui alguna cosa?

En saps un pou de la tecnologia guifi.net i pots ajudar als novells?

O, simplement, tens curiositat? Vols donar suport a l’expansió de guifi.net a la zona?

Doncs vine!. Propera cita, i mes informació a: http://guifi.net/node/29696

Vine i ens veiem! :-)

Filed under: Hactivisme i Evangelització TIC, Innovació, Llibertats digitals, urbanlab,

Analisi de Xarxes Socials (ARS) amb visualització amb look d’anunci

Filed under: Networks, SNA - Social Network Anàlisis, xarxes socials online, ,

Aturem ACTA (Acord Comercial contra les ¿falsificacions?)

Qui son una colla de multinacionals i uns quants governs de països desenvolupats per negociar en secret, un acord per limitar i protegir la propietat intel·lectual [1] segons el seu (interessat) i poc neutral criteri???

Mes info:

Intent de ressolució del parlament europeu per a que es facin publics els documents de la negociació.

Alguns videos sobre ACTA

Una breu explicació del que pot suposar ACTA i els motius per oposar-s’hi.

Mes info:

http://www.hacktivistas.org

http://www.redsostenible.es


[1] De fet, estic bastant d’acord amb Richard Stallman i la FSF Foundation de que NO hem d’usar el concepte “Propietat Intel·lectual“, que és una invenció política interessada

Share it!, Spread iT!, Buzz it!  (o sigui, escampa-ho!):

http://www.stopacta.info/about

Filed under: Drets de copia, Hactivisme i Evangelització TIC, Llibertats digitals, Patents, Poder i llibertat, Propietat Intel·lectual

APIs (accès) sobre les dades públiques ja!

Aplicacions per a distribuir, visualitzar i analitzar dades sobre les ciutats i els territoris, obertes a qualsevol curiós analista…

Bones pràctiques:

CivicApps.org.

Open Gov Data.

Un post sobre el tema:

http://www.ogov.eu/open-government-data-ogd-el-futuro-esta-aqui/

Reflexions des de la practica professional:

Tinc molta experiència en curiosejar grans repositoris de dades, tant d’administracions locals com de empreses en les que he estat.

A diferencia dels responsables dels diferents repositoris i bades de dades, o dels informàtics que les administren quan veig una base de dades de registres administratius –per exemple, a un ajuntament, que és on ara treballo: el cadastre, el padró continu de població, padro del IBI, padró de llicències d’activitat, padró de llicències d’obra, base de dades de registre de les peticions dels ciutadans, base de dades de serveis socials, de la policia local..–, jo acostumo a mirar-les amb mentalitat analítico-estadística, més enllà de la primera funció d’aquestes bases de dades: gestionar tributs, relacions amb els ciutadans, etc..

A mes, a la majoria d’ajuntaments la majoria d’aquestes bbdd estan relacionades (creuades) a partir de la referència cadastral!!. Cosa que descoenixen (quasi) tots els analistes sobre la realitat urbana i de les ciutats. És a dir, podem creuar qualsevol camp o dada d’una d’aquestes bbdd amb les altres. Podem saber, posem pel cas, per a quins temes demanen els habitants de nacionalitat asiàtica d’un determinat bloc de pisos, illa, barri.. I posar-ho tot sobre els mapes georeferenciats de base cadastral (o altra cartografia: google maps, earth..)

La potencialitat analítica per a pendre el pols “on time” de la ciutat és espectacular. Pero no hi ha tècnics amb aquest avisió tant evident a algú amb firmació sociològico-estadística…. I no hi ha temps, ni recursos, que cal dirigir a “la gestió” concreta i diària…

Doncs això té una solució bastant  fàcil: obrir les dades (amb les tècniques adiens d’anonimització, perfectament eficients) a la ciutadania, empreses i investigadors. El que ha desencadenat la web 2.0. no és precisament la interconnexió de dades d’aplicacions i webs que o tenen res a veure, a traves de interfaços de programació: APIs, Mashups… Aqui està el secret, i no en les aplicacions de xarxes online… El secret es interconectar dades, fer-les interoperables

I perque “obrir dades publiques” i “agregar-les amb dades dels usuaris (empreses, ciutadans). Doncs per mooooltes raons:

1) Obrir la capacitat analitica, distribuint-la entre tots el susuaris. Si l’administració en reb el feedback dels centenars de potencials analistes s’estalviarà millions d’euros en consultors i estudis, molts d’ells mediocres.

2) Crear mes qualitat democràtica. No cal dis res mes: els ciutadans tenen dret a accesdir a les dades publiques per a tenir mes criteri i per evitar usus aprofitats de les dades que es registren sobre la seva activitat (quasi sempre a partir de necessitats impositives).

3) Crear mes mercat i activitat econòmica justament en base a desmercantilitzar el coneixment (les dades que en son la base). A mes dades, mes coneixment, mes possibilitats d’afegir valor a partir d’ells

Hi ha coses que em semblen tant de calaix que em costa de creure que es facin tant lentamet.

UNA ADENDA DINAL: Algunes dades de empreses “privades” també s’han de obrir…

Per cert, entre els datatsets que obligaria a obrir per llei estan tots els de les empreses que tenen la concessió administrativa de gestió de serveis publics: teleoperadores, companyies de mòbils, gestors d’autopistes, campanyies energètiques i de vols, etc….

El mercat per a que funcioni, te que ser TRANSPARENT en la informació, tant els membres de l’oferta (empreses) com de la demanda (clients) han de coneixer els moviments de tots els actors. De primes de econòmiques, un dels 5 axiomes bàsics per a poder parlar de mercat…

I es que una “nova finestra” d’oportunitats s’obrirà si ens pujem al carro (ja imparable) del Open Public Data. Mai com ara el poder depenia tant de la informació (de la seva clausura, vull dir). Mai com ara l’obertura de les dades (com del coneixement) pot ser tant emancipador…

Filed under: ciutats, Col·laboració, cooperació, p2p, DataMining i Datawarehouse, Gestió i anàlisi de BBDD, Hactivisme i Evangelització TIC, Openess (en sentit ampli), Poder i llibertat, Urbanisme i xarxes, urbanlab, , , ,

Tutorial per a fer piramides de poblacio amb excel

Cansat, com jo, de buscar piràmides velles, que vas fer fa mesos/anys, per a recordar com fer piramides amb un full de càlcul??

Aquí un petit tutorial per a fer piràmides de població amb excel i per a guardar-les com a plantilla.

Que no serveixi de precedent que jo aconselli algo de Microsoft. Heu de saber –i per a que consti– que també es poden fer piràmides amb Open Office, que com a software no és ni pitjor ni millor globalment, pero sí que (segur!) és mes just i avantatjós amb l’ususari final que no pas l’excel… Pero, llastimosament encara no he trobat el tutorial equivalent per al Calc de l’Open Office.

Segur que algú ha fet algun soft especialitzat en piramides, o en grafics demogràfics, m’hi jugaria bastants diners… Si és aixi i tu el coneixes pots deixar el link comentant aquest post. ;)

Filed under: ciutats, Estadística, matemàtica i altres eines de triturar xifres, MyWeb2.0, Urbanisme, Urbanisme i xarxes, ,

Contra els tòpics: Internet es conservador?

Interessantissim article a partir de les tesis de Viktor Mayer Schonberger, autor d’aquest llibre, a El Pais:

Adocenados en Internet

Las masas son conservadoras, también en la Red, y frenan las ideas rompedoras – El sistema tiende al consenso pero hay diversidad en la gestión

Enllaç [+]

Filed under: Innovació, Internet, Propietat Intel·lectual

Google potencia la internet oberta?. Ni si ni no…

TV3 – Valor afegit – Google Espanya – Internet Oberta?

El director de Google Espanya en un petit anunci del Nexus One disfressat d’entrevista a Valor Afegit de TV3.

M’encanta (de veritat) quan diu que Google està per una internet mes oberta en la seva tecnologia, i per tant més innovadora, i que Google està empenyent per a que això passi també a l’ecosistema de la internet mòbil, tant tancat tecnologicament fins ara (gracies Google, gracies Android) amb el “model iphone”…

Ara be, podrien ser mes coherents i obrir la seva tecnologia de cerca de informació, els seus algoritmes de indexació ¿no?. Que està molt be fer-se el obert sols en el que els convé…

Pero be, finalment com usuari no em puc queixar (encara) ja que Google em crea valor com a l’ususari gratis, i molt, i molt rapidament, gracies al seu model de negoci. Te una capacitat per fer-ho, amb noves eines i aplicacions cada 2 x 3, realment increible. Millor dit, espectacular.

Pero sempre hi ha un “pero”, que no és “moco de pavo” precisament: te massa poc respecte per la privacitat. El mix de la (manca de) privacitat de tots i el poder monopolistic, serà el taló d’aquiles de Google. Al tiempo. Jo com a usuari miro cap una altra banda amb la seva politica de privacitat, que es el pitjor d’aquesta gran empresa, el seu taló de aquiles…

Google, com més t’admiro més por em fas…

Filed under: Google, Innovació, MyWeb2.0, Openess (en sentit ampli), , , , ,

Reinventant l’Urbanisme

Reinventing Urbanism in a Time of Economic Crisis

Filed under: ciutats, MyWeb2.0, Urbanisme, ,

Vols saber que hi ha de tu a Internet?

Hi ha tot un seguit de webs que exploren –i ordenen, aquest es el seu valor afegit a Google– la informació “pública” (que a Internet vol dir la informació accessible per programes de rastreig o per crawlers dels buscadors, sovint sense saber-ho els protagonistes).

Avui dia, amb la web 2.0, aquests serveis tenen molt contingut que indexar, llastimosament per molts dels involuntaris protagonistes…

Algun conegut em comenta que aquest és el millor:

“Esta web a partir del nombre de una persona, y si se quiere, la ciudad o pais, busca referencias en diferentes sitios web para relacionar toda la información posible de manera que podríamos encontrar desde su teléfono a otros datos personales (que son publicos) o incluso información que aparentemente no es publica pero lo es. Evidentemente, con Google también podríamos hacer lo mismo, pero esta herramienta es mas especifica. De hecho, creo que tira del motor de Google”
Altres serveis similars:
De fet ja hi ha empreses que fan aquesta feina cobrant per a clients que els interessa saber el màxim de tu. L’empresa, el que et vol contractar, el teu enemic, el veï de l’escala paranoic que te l ate jurada… I altres empreses que controlen i “modifiquen” la teva “reputació digital”. Just avui a La Vanguardia parlaven de la primera empresa espanyola que es dedica a això exclusivament, el que es coneix com online reputation management.
No cal dir que hem de començar a explicar això als nens i joves, n’hi ha mes d’un que s’hi hipotecarà el futur, tant professional com personal-afectiu…

Filed under: Llibertat, Privacitat, Surveillance, control elctrònic, , ,

Manifiesto “En defensa de los derechos fundamentales en internet”

Aquest bloc es subscribeix al següent manifest:

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial – un organismo dependiente del ministerio de Cultura -, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet.

También puedes firmar la petición en:

http://www.petitiononline.com/ed021209/petition.html

Filed under: Hactivisme i Evangelització TIC, Llibertats digitals,

Missatge de prova

Estem fent una classe de iniciació al bloc

 

A veure si surt be la cosa

 

Al meu ajuntament passen aquestes coses:

Filed under: MyWeb2.0

Estimat senyor Google:

Ho acabo d’enviar al jefe de Google. Joer, quin nivellasso angles que gasto.

:-P

Si també vols protestar per a que els meus per altres bandes admiradissims googleros, deixin d’emular al gran hermao orwellià…,  fes-ho tu també, des d’aquí:

https://secure.eff.org/site/Advocacy?cmd=homepage&page=UserAction&id=433

Mr. Josep Vives
Treball 220-222, esc dreta baix 1a
Barcelona (Spain), None 08020

Jul 23, 2009

Eric Schmidt
1600 Amphitheatre Parkway
Mountain View, CA 94043

Dear Dr.  Schmidt,

I’m a potential user of the Google Book Search service and I feel strongly about my reading privacy.  As Google Books takes shape, I want to see it protect my freedom to read, including a solid privacy policy that includes at least the following protections:

1) Protection Against Disclosure: I should be able to use Google books without worrying that the government or a third party is reading over my shoulder.  Google needs to promise that it will protect my reading records by responding only to properly-issued warrants from law enforcement and court orders from third parties, and that it will let me know if anyone has demanded access to information about me.

2) Limited Tracking: Just as I can anonymously browse books in a library or bookstore, I should be able to search, browse, and preview Google books without being forced to identify myself to Google.  I should not have to register or provide any personal information, and Google should not keep logging information for any of its services longer than 30 days.  Google should also not link any information it does collect about my use of Google Book Search to my usage of any other Google services without my specific, affirmative consent.

3) User Control: I should have complete control of my purchases and purchasing data.  I should be able to delete my records and have extensive permissions controls for my "bookshelves" or any other reading displays.  I should be able to "give" books to anyone, including to myself, without tracking. Google also shouldn’t reveal any information about my Google book use to credit card processors or any other third parties.

I will be keeping track of Google in the coming weeks, and I look forward to seeing strong, user-focused privacy standards for this important and exciting new service.

Sincerely,

Mr. Josep Vives

Filed under: Google, Política, Privacitat, Surveillance, control elctrònic, ,

Call for papers: Special issue of the Journal of the Association for Information

Tematiques i bibliografia per a l’estudi del funcionament empiric dels projectes de software lliure. Numero especial del JAIS, a seguir.

En negreta algunes afirmacions que comparteixo plenament. Les ensenyances i els exits del software lliure i el treball distribuit en base a comunitats son un model en el que es poden fixar qualsevol organitcació social. Són una autèntica revolució en l’organització social, un fenòmen de “nuevo cuño” que es interessantissim d’estudiar des de les ciències socials.

Call for papers: Special issue of the Journal of the Association for Information Systems (JAIS) on Empirical Research on Free/Libre Open Source Software

We would also appreciate your sharing the call with students or colleagues who you think might be interested. Thanks!

Important dates

Deadline for articles 15 October 2009
Initial decisions by 15 January 2010
Revisions due 15 April 2010
Final decision by 15 July 2010

Call for papers: Special issue of the
Journal of the Association for Information Systems (JAIS)
Empirical Research on Free/Libre Open Source Software

Over the past decade, the Free/Libre Open Source Software (FLOSS) phenomenon has revolutionized the ways in which organizations and individuals create, distribute, acquire and use information systems and services, making it an increasingly important topic of research for information systems researchers. FLOSS has moved from a curiosity to the mainstream: it has become a useful instrument for educators and researchers, an important aspect of e-government and information society initiative and a consideration in all technology business plans (e.g., Fitzgerald 2006).

The apparent success of FLOSS development has challenged the conventional wisdom of the software and business communities about the best ways to develop and acquire software. The research literature on software development and on distributed work more generally emphasizes the difficulties of distributed software development (e.g., Herbsleb et al. 2000), but the apparent success of FLOSS development presents an intriguing counter-example. Characterized by a globally distributed developer force and a rapid and reliable software development process, effective FLOSS development teams somehow profit from the advantages and overcome the challenges of distributed work (Alhoet al. 1998). Traditional organizations have taken note of these successesand have sought ways of leveraging FLOSS methods for their own distributedteams. More broadly, FLOSS development provides a commonly referred to model for open collaboration, increasingly seen as a viable approach to community-based development of systems and information resources more generally. Thus, while in many ways unique, the distributed and self-organizing natureof FLOSS teams represents a mode of work that is increasingly common in many organizations.

As well, FLOSS development is an important phenomena deserving of study foritself (Feller 2001). FLOSS is an important commercial phenomenon involving all kinds of software development firms, large, small and startup. Millions of users depend on FLOSS systems such as Linux or Firefox, and the Internet is heavily dependent on FLOSS tools. These systems are an integral partof the infrastructure of modern society, making it critical to understand more fully how they are developed. Furthermore, FLOSS is an increasingly important venue for students learning about software development. However, researchers are just beginning to understand how people in these communities coordinate software development and the work practices necessary to their success.

Part of the challenge to researchers is that FLOSS is a complex phenomenon that requires an interdisciplinary understanding of its engineering, technical, economic, legal and socio-cultural dynamics. It is similar to many other phenomena (e.g., virtual teams, user innovation, distributed software engineering, voluntary organizations, social movements), without being exactly like any, making it difficult to identify and to apply relevant theories.Indeed, the term FLOSS includes groups with a wide diversity of participants and practices, with varying degrees of effectiveness, but the dimensionsof this space are still unclear. Empirically, the study of FLOSS is blessed with an abundance of certain kinds of “trace” data, generated throughthe everyday actions of developers. However, these data are limited to particular aspects of FLOSS work and are often difficult to connect to constructs of theoretical interest. As a result, research on FLOSS is in critical need of careful conceptualization and theorizing, with particular attentionto delineating the boundaries of theories in useful taxonomies of project types.

The growing research literature on FLOSS has addressed a variety of questions. First, numerous explanations have been proposed for why individuals decide to contribute to projects without pay (e.g., Bessen 2002; Franck et al.2002; Hann et al. 2002; Hertel et al. 2003; Markus et al. 2000). These authors have mentioned factors such as increasing the usefulness of the software (Hann et al. 2004), personal interest (Hann et al. 2004), ideological commitment, development of skills (Ljungberg 2000) with potential career impact (Hann et al. 2004) or enhancement of reputation (Markus et al. 2000). Further work in this area will need to distinguish between motivations for different kinds of projects and for developers with vastly different levels of commitment and contribution to a project and develop richer datasets of actual developer beliefs, intentions and behaviours. A methodological concern is developing valid samples of participants given the highly skewed distributions of activity.

Second, researchers have investigated the processes of FLOSS development (e.g., Raymond 1998; Stewart et al. 2002). Many of these studies have been done at the project level, e.g., using available data about project-level measures to predict success. These studies are often limited by the available data, which may only weakly reflect theoretical constructs of interest. Afew studies have been done at the level of individual developers, though many of the same concerns apply. For example, co-membership in projects can be viewed as a social network (e.g., Méndez-Durón et al. 2009), but strong theory is needed to interpret the network. On the other hand, since data are available longitudinally, there is an opportunity to perform strongertests of theory (e.g, Subramaniam et al. 2009). Fewer studies have grappled with the details of work practices within projects, in part because data about these practices are more difficult to identify, collect and analyze. Mainly Logs of email and other kinds of linguistic interactions are generally available, but are quite time consuming to analyze. As well, such studies reveal only the public face of developers’ actions, leaving their private work hidden. Still, detailed studies of FLOSS practices could be quite revealing for understanding this form of distributed work.

Third, researchers have examined the implications of FLOSS from economic and policy perspectives. For example, some authors have examined the implications of free software for commercial software companies or the implicationsof intellectual property laws for FLOSS (e.g., Di Bona et al. 1999; Kogut et al. 2001; Lerner et al. 2001). Lamastra (2009) found that FLOSS solutions developed by a sample of Italian companies were more innovative than the non-FLOSS solutions. Overall though, the nature and implications of participation of firms in FLOSS development are still open topics for research. Finally, a few authors have examined the use of FLOSS and its implementation in organizations. For example, Fitzgerald et al. (2003) examined the broad implementation of FLOSS in an Irish hospital. Implementation studies seem like a particularly promising area for information systems researchers, though such studies face a challenge to explicitly theorize about the relationship between the distinctive properties of FLOSS and the processes of implementation and use.

Example topics for the special issue

The research reviewed above, while extensive, is still just a starting point for understanding the phenomenon of FLOSS development and use. Papers areinvited for the special issue on any topic related to FLOSS development and use. Papers should be theory-driven or theory-building, with clear implications for further research and practice. Example topics include:

Social science: Understanding organizational and psychological issues in FLOSS
•    Diversity and international participation in FLOSS projects
•    Learning, knowledge sharing, collaboration, control or conflict in FLOSS projects
•    Dynamics of FLOSS project communities, building and sustaining
•    FLOSS historical foundations
•    FLOSS and social networks
•    FLOSS and social inclusion
•    Economic analysis of FLOSS
•    Knowledge management, e-learning and FLOSS

FLOSS systems development:
•    FLOSS and distributed development
•    Lessons from FLOSS for conventional development
•    Open sourcing vs. offshoring of development
•    FLOSS and standards
•    Mining and analyzing FLOSS project repositories
•    Documentation of FLOSS projects

Emerging perspectives: Lessons from FLOSS applied to other fields
•    Diffusion and adoption of FLOSS innovations
•    FLOSS and alternative intellectual property regimes
•    FLOSS, Open Science and “Open Knowledge”
•    Licensing, intellectual property and other legal issues in FLOSS
•    FLOSS and innovation
•    Economics of FLOSS

Studies of FLOSS deployment: Current studies and future issues
•    Case studies of FLOSS deployment, migration models, success and failure
•    FLOSS in the public sector (e.g., government, education, health care)
•    FLOSS in vertical domains and the ‘secondary’ software sector (e.g.,automotive, telecommunications, medical devices)
•    FLOSS-compatible IT governance architectures
•    FLOSS applications catalog (functionality, evaluation, platforms, support providers, training needs)
•    FLOSS education and training
•    FLOSS, e-government and transformational government
•    FLOSS business models and strategies

We particularly hope to receive papers that cut across these dimensions anduse the phenomenon of FLOSS to theorize about the evolving nature of technology-supported distributed work.

References

Alho, K., and Sulonen, R. “Supporting virtual software projects on the Web,” in: Workshop on Coordinating Distributed Software Development Projects, 7th International Workshop on Enabling Technologies: Infrastructure for Collaborative Enterprises (WETICE ’98), Palo Alto, CA, USA, 1998.

Bessen, J. “Open Source Software: Free Provision of Complex Public Goods,” in: Research on Innovation, 2002.

Di Bona, C., Ockman, S., and Stone, M. (eds.) Open Sources: Voices from theOpen Source Revolution. O’Reilly & Associates, Sebastopol, CA, 1999.

Feller, J. “Thoughts on Studying Open Source Software Communities,” in:Realigning Research and Practice in Information Systems Development: The Social and Organizational Perspective, N.L. Russo, B. Fitzgerald and J.I. DeGross (eds.), Kluwer, 2001, pp. 379–388.

Fitzgerald, B. “The transformation of Open Source Software,” MIS Quarterly (30:4) 2006.

Fitzgerald, B., and Kenny, T. “Open source software in the trenches: Lessons from a large-scale OSS implementation,” International Conference on Information Systems, 2003.

Franck, E., and Jungwirth, C. “Reconciling investors and donators: The governance structure of open source,” No. 8, Lehrstuhl für Unternehmensführung und -politik, Universität Zürich.

Hann, I.-H., Roberts, J., Slaughter, S., and Fielding, R. “Economic incentives for participating in open source software projects,” the Twenty-Third International Conference on Information Systems, 2002, pp. 365–372.

Hann, I.-H., Roberts, J., and Slaughter, S.A. “Why developers participatein open source software projects: An empirical investigation,” in: Twenty-Fifth International Conference on Information Systems, Washington, DC, 2004, pp. 821–830.

Herbsleb, J.D., Mockus, A., Finholt, T., and Grinter, R.E. “Distance, dependencies, and delay in a global collaboration,” the 2000 ACM conference on Computer supported cooperative work, Philadelphia, Pennsylvania, United States, 2000, pp. 319-328.

Hertel, G., Niedner, S., and Herrmann, S. “Motivation of software developers in Open Source projects: an Internet-based survey of contributors  to the Linux kernel,” Research Policy (32), Jan 1 2003, pp 1159–1177.

Kogut, B., and Metiu, A. “Open-source software development and distributed innovation,” Oxford Review of Economic Policy (17:2) 2001, pp 248–264.

Lamastra, C.R. “Software innovativeness: A comparison between proprietaryand Free/Open Source solutions offered by Italian SMEs,” R\&D Management (39:2) 2009, pp 153–169.

Lerner, J., and Tirole, J. “The open source movement: Key research questions,” European Economic Review (45) 2001, pp 819–826.

Ljungberg, J. “Open Source Movements as a Model for Organizing,” European Journal of Information Systems (9:4) 2000.

Markus, M.L., Manville, B., and Agres, E.C. “What makes a virtual organization work?,” Sloan Management Review (42:1) 2000, pp 13–26.

Méndez-Durón, R., and García, C.E. “Returns from Social Capital in Open Source Software Networks,” Journal of Evolutionary Economics (19) 2009, pp 277–295

Raymond, E.S. “The cathedral and the bazaar,” First Monday (3:3) 1998.

Stewart, K.J., and Ammeter, T. “An exploratory study of factors influencing the level of vitality and popularity of open source projects,” the Twenty-Third International Conference on Information Systems, 2002, pp. 853–857.

Subramaniam, C., Sen, R., and Nelson, M.L. “Determinants of open source software project success: A longitudinal study,” Decision Support Systems (46:2) 2009, pp 576–585.

Filed under: Col·laboració, cooperació, p2p, FoSS,

Analisis de Xarxes Complexer i usos del twitter

Interessant estudi, a un blog molt recomanable sobre el camp científic de l’anaisis de xarxes complexes, sobre la xarxa de twitter. A partir d’una mostra de 300.000 twitteros i els seus tweets fet el Maig del 2009. Calentito, calentito…

Aquí.

Filed under: MyWeb2.0

La meva bookmark

Flickr Photos

Jo a la feina

Castell-desde-el-cel

Panoramica del Castell

More Photos

RSS Des del meu lector de Feeds

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

1. Projectes on col·laboro

2. Blogs i Webs d'amics, coneguts i saludats

3. Open Your Mind

4. LLibres, articles, textos de referència

5. Caixa d'eines (tools)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 383 other followers