febrer 1, 2011 • 8:48 pm 0
El “model social de gestió cultural” que cal seguir és el de la ciència, no el de la industria de l’oci. Algunes diferencies i reflexions interessants.
Font: http://tallcute.wordpress.com/2009/12/10/diferencias-entre-las-ayudas-a-la-investigacion-y-al-cine/
via Tall & Cute
Filed under: Continguts Digitals, Drets de copia, Hactivisme i Evangelització TIC, Innovació, Llibertats digitals, Patents, Propietat Intel·lectual, ciencia, cultura, dret de copia
Desembre 20, 2010 • 12:48 am 1
Sembla que està al caure la “Ley Sinde” que permetrà tancar blocs i webs a cop de porra burocràtica, sense passar preceptivament pels jutges.
Ho hem de parar!!
Repostejo aqui un pots que trobo molt encertat!.
via Tonapou's Blog
Filed under: Drets de copia, Economia, Economia de xarxes, Hactivisme i Evangelització TIC, Openess (en sentit ampli), Poder i llibertat, Política, Propietat Intel·lectual, ley sinde
Octubre 17, 2010 • 8:58 pm 0
Des de fa uns mesos, tinc l’honor de col·laborar en l’organització d’aquest esdeveniment:
Que és? Doncs fer “bullir l’olla” amb tot de projectes de diferents àmbits temàtics, tecnològics i geogràfics (principalment del mòn anglosaxó) amb una filosofia comuna: defensar una visió oberta de internet i del mòn digital. Com es diu a la pàgina del programa:
El Festival Drumbeat funcionarà exactament així. Tindrem tota mena d’espais on podreu ensenyar i aprendre — estudis, laboratoris, llocs d’esbarjo, aules i, fins i tot, unes quantes tendes a l’aire lliure. Cada espai proporcionarà un lloc on submergir-s’hi i posar-se mans a la feina amb algunes de les idees més interessants en la intersecció de l’aprenentatge, el web i la llibertat.
Es un festival de tallers i activitats, no unes jornades oconferencies de xerrades,sino de fer coses amb tecnologies digitals, i ensenyar-les a fer, a l’entorn de l’aprenentatge i la web oberta. Pero quines coses. Doncs aquí el llistat (under construction fins a darrera hora) d’activitats als diferents espais:
https://wiki.mozilla.org/Drumbeat/events/Festival/program/activities
Per acabar, afegir sols que un dels projectes locals (d’aquí, de Catalunya) “estrella” del festival serà un dels altres projectes als que col·laboro: la xarxa oberta guifi.net. Des de guifi.net farem dos coses:
# Muntar la infrastructura wifi per a dotar de xarxa al festival al carrer, a la plaça Angels, entre el FAD i el MACBA, on hi haurà alguns dels espais del festival. Un festival de la Internet lliure ha de tenir comunicacions lliures ¿no? 😉
# Desenvolupar algunes activitats al festival: muntar nodes wifi mòbils, ensenyar a flashejar routers per a fer nodes wifi per portar internet allí on vulguis, etc… (està per definir)
Seguirem informant,
Filed under: Hactivisme i Evangelització TIC, Internet, Llibertat, Llibertats digitals, Propietat Intel·lectual, drumbeat, educació, internet, Llibertat, mozilla
Mai 12, 2010 • 2:02 am 0
Qui son una colla de multinacionals i uns quants governs de països desenvolupats per negociar en secret, un acord per limitar i protegir la propietat intel·lectual [1] segons el seu (interessat) i poc neutral criteri???
Mes info:
Intent de ressolució del parlament europeu per a que es facin publics els documents de la negociació.
Alguns videos sobre ACTA
Una breu explicació del que pot suposar ACTA i els motius per oposar-s’hi.
Mes info:
[1] De fet, estic bastant d’acord amb Richard Stallman i la FSF Foundation de que NO hem d’usar el concepte “Propietat Intel·lectual“, que és una invenció política interessada
Filed under: Drets de copia, Hactivisme i Evangelització TIC, Llibertats digitals, Patents, Poder i llibertat, Propietat Intel·lectual
Març 3, 2010 • 9:58 am 0
Interessantissim article a partir de les tesis de Viktor Mayer Schonberger, autor d’aquest llibre, a El Pais:
Adocenados en Internet
Las masas son conservadoras, también en la Red, y frenan las ideas rompedoras – El sistema tiende al consenso pero hay diversidad en la gestión
Enllaç [+]
Filed under: Innovació, Internet, Propietat Intel·lectual
Abril 21, 2009 • 7:04 pm 0
Cita:
Un estudio asegura que aquellos que bajan música gratis son más propensos a pagar por música ‘legal’
Uno de los argumentos de la industria del entretenimiento en su juicio contra The Pirate Bay, el sitio más grande de intercambio de archivos a través de Internet en el mundo, era que habían perdido miles de dólares debido al portal, ya que señalaba que la gente que descarga gratis deja de pagar por los mismos productos. Ahora, después de que los encargados de The Pirate Bay hayan sido condenados a penas de cárcel, un estudio afirma que la música gratuita en la red puede no ser tan mala para la industria musical.
Filed under: Continguts Digitals, Drets de copia, Propietat Intel·lectual, Pirate Bay, Premsa
Abril 21, 2009 • 9:09 am 4
Sobre els canvis necessaris en els drets d’autor, els seus abusos, i cap on va –inexorablement– el futur:
RiP: A remix manifesto is a documentary film about copyright and remix culture. You can contribute to the film, and follow the conversation on the social networks below.
http://www.tv3.cat/videos/1168159/enviaAmic
Aquest documental-proclama ha tingut molt i molt ressó internacional, a Holanda, a Canadà… però aquí no passarà el matix, el van passar pel canal 33 i a la 01:00 de la matinada.
És una magnífica introducció a aquesta “guerra” per als que no esteu massa avesats a la “guerra” (si,si, guerra, verdadera batalla política) sobre els drets de copia, els seus abusos (per part de la industria de distribució de continguts), les seves solucions, i les sortides reformes i alternatives, un un mòn digital i P2P.
Us l’aconsello vivament. Brillant en continguts i en forma (no us espanteu per l’inici, que sembla que vagi de joves exaltats i residents d’afterhours). Es un video:
a) Amb uns continguts excel·lents (obviament des del bando “bo”: el copyleft, je, je). Ho explica “des d’un bando”· però ho explica de manera excel·lent. Molt pedagogic i exemplificador
b) La realització del video és excel·lent, brillant, molt “pop”, molt “digital”, dinàmica i divertida
A mi em va emocionar, francamen, tot i que el que s’explica ja m’és familiar i conegut en un 95%… De fet, vaig assistir a una xerrada del Laurence Lessig a Barcelona [aquí va una gran reverència, i un parell d’enllaços, a Elàstico, a Wikipedia, a Youtube ] i el seu powerpoint era molt similar conceptualment, a aquest documental, molt tributari de la filosofia copyleft pròpia de CC.
El video es centra en la guerra mes “mediatica” del dret de copia de continguts digitals: la musica. Peró com diu molt be és una guerra que es juga a molts altres camps: el de la ciència, per exemple. I dels que se’n parla també (l’abús de certes polítiques de patents)
Qui tingui continguts i els vulgui rendibilitzar faria molt be d’explorar altres models de negoci… Una frase que m’agrada dir:
“Los contenidos (musica, peliculas, articulos cientificos, invenciones…) no estan en crisis. És el model de negocio, estúpido!!”
La propietat intelectual requereix de una remodelació profunda del marc legal, una remodelació política, que permeti la coexistencia pacifica i ordenada (equilibrada) entre el Copyright i el Copyleft, entre les patents i el domini public. Perque la creativita, la innovació, el coneixement i els continguts experimentaran una expansió exponencial per la segona via.
Altres enllaços:
La web del “A Remix Manifiesto”:
http://www3.nfb.ca/webextension/rip-a-remix-manifesto/
La web on tens el documental per a que l’editis, remesclis, reutilitzis i en facis derivats. Predicant amb l’exemple:
http://www.opensourcecinema.org/
El programa va convidar al president de l’SGAE a la zona mediterrània (ex cantant de la nova cançó) a que digues la seva sobre el documental. Sense paraules!!. Comparant la propietat d’un enregistrament d’una cançò a la propietat d’una casa, defenent els drets d’autor a 90 i mes anys, per als besnets… Malament, poc brillant, arguments poc intel·ligents, sembla mentida. Hi ha arguments per defensar determinats drets d’autor, pero es que no en saben mes…. AIxí els anirà, a les societats de gestió de drets d’autor (de industria de distribució, millor dit) els queden 3 telenotícies si no canvien el model de negoci. Que poden fer-ho si son llestos….
Filed under: Col·laboració, cooperació, p2p, Continguts Digitals, Drets de copia, Economia de xarxes, Hactivisme i Evangelització TIC, Propietat Intel·lectual, creative commons, Lawrence Lessig, manifest
febrer 19, 2009 • 9:37 am 0
To propose a presentation or workshop at OKCon please:
EITHER: put the details on the OKCon 2009 CFP wiki page
We’re very ‘open’ regarding subject matter. Anything related to open knowledge is good be it a new (or even old) tool, site, service, dataset, theoretical or empirical research etc etc.
Proposals for whole sessions or workshops are also welcome but should include appropriate detail either of the presentations contained within the session or of the contents of the workshop etc.
In general we try to ensure that everyone who wants to present will be able to do so. However, given the time constraints we cannot guarantee this.
We should let you know by the second week of March if there are any issues with fitting in your proposal. We plan to finalize the schedule the week before the event.
Filed under: Continguts Digitals, Drets de copia, Llibertats digitals, Openess (en sentit ampli), congressos conferencies i workshops, knowledge
febrer 9, 2009 • 12:10 pm 0
From: http://www.fsf.org/news/reoppose-tls-authz-standard
Last January, the Free Software Foundation issued an alert to efforts at the Internet Engineering Task Force (IETF) to sneak a patent-encumbered standard for “TLS authorization” through a back-door approval process that was referenced as “experimental” or “informational”. The many comments sent to IETF at that time alerted committee members to this attempt and successfully prevented the standard gaining approval. Unfortunately, attempts to push through this standard have been renewed and become more of a threat. The proposal now at the IETF has a changed status from “experimental” to “proposed standard”.
The FSF is again issuing an alert and request for comments to be sent urgently and prior to the February 11 deadline to: ietf@ietf.org Please include us in your message by a CC to campaigns@fsf.org
That patent in question is claimed by RedPhone Security. RedPhone has given a license to anyone who implements the protocol, but they still threaten to sue anyone that uses it. If our voice is strong enough, the IETF will not approve this standard on any level unless the patent threat is removed entirely with a royalty-free license for all users. Further background for your comment: Much of the communication on the Internet happens between computers according to standards that define common languages. If we are going to live in a free world using free software, our software must be allowed to speak these languages. Unfortunately, discussions about possible new standards are tempting opportunities for people who would prefer to profit by extending proprietary control over our communities. If someone holds a software patent on a technique that a programmer or user has to use in order to make use of a standard, then no one is free without getting permission from and paying the patent holder. If we are not careful, standards can become major barriers to computer users having and exercising their freedom. We depend on organizations like the Internet Engineering Task Force (IETF) and the Internet Engineering Steering Group (IESG) to evaluate new proposals for standards and make sure that they are not encumbered by patents or any other sort of restriction that would prevent free software users and programmers from participating in the world they define. In February 2006, a standard for “TLS authorization” was introduced in the IETF for consideration. Very late in the discussion, a company called RedPhone Security disclosed (this disclosure has subsequently been unpublished from the IETF website) that they applied for a patent which would need to be licensed to anyone wanting to practice the standard. After this disclosure, the proposal was rejected. Despite claims that RedPhone have offered a license for implementation of this protocol, users of this protocol would still be threatened by the patent. The IETF should continue to oppose this standard until RedPhone provide a royalty-free license for all users.
Media Contacts Peter T. Brown Executive Director
Free Software Foundation (617)542-5942
Filed under: Hactivisme i Evangelització TIC, Internet, Patents, fsf, ieft
gener 29, 2009 • 1:43 pm 0
Algunes diferències entre el software wiki i el google docs per a treballar col·laborativament i “on time” sobre un mateix document, extret d’una llista de distribució, i una addenda sobre la privacitat i les polítiques de servei i de privacitat del cloud computing…
On Wed, Jan 28, 2009 at 3:07 PM, Cristina <@umn.edu> wrote:
> Meryl: Googledocs is like a wiki in that you can use it to write
> collaboratively with others. But there are significant differences between
> Googledocs and wikis. In a wiki you can create a web of pages, while in
> Googledocs you can’t. In Googledocs documents can be saved, published and
> printed in different formats, while material you create in a wiki is simply
> published right in the Web space. I think of Googledocs more as “MS Office
> plus”–same formats, similar ways of organizing, viewing and publishing
> documents, but with some added advantages, including the ability to share
> documents easily, access them from anywhere where you can get on the Web and
> chat with others who are viewing or editing the document.
>
> Dana: I was just going to ask about security. I’m glad you commented on
> that. Would you tell me more about Google’s privacy policy?Dana Rotman <@gmail.com>
First, we must remember that GoogleDocs is a free service which is provided
under the terms of a unilateral service agreement, and that Google has the
ability to change/modify/revoke it (and the service at any given time).A close look at the terms of service reveals some interesting caveats –
1. Section 11.1 determines that “By submitting, posting or displaying the
content you give Google a perpetual, irrevocable, worldwide, royalty-free,
and non-exclusive licence to reproduce, adapt, modify, translate, publish,
publicly perform, publicly display and distribute any Content which you
submit, post or display on or through, the Services.” This may be just a tad
problematic privacy- and intellectual-property- wise. This sections
continues to include other undisclosed entities with whom “Google has
relationships for the provision of syndicated services“.2. Google’s general privacy agreement (which applies in the case of
GoogleDocs as well) applies mostly to personal identifying information
(name, address, etc.), and to a lesser extent applies to the content of the
documents shared on GoogleDocs. The gap between the two, and the fact that
the content that is embedded in GoogleDocs is not protected by the company’s
privacy policy can be a reason for concern.This, of course, does not mean that it is a very helpful and convenient
service, but that it should be used with caution.
Dana
A mi el que he assenyalat en negreta, si és aplicable a les dades que de mi té Google, em genera una esgarrinaça que em recorre tota l’espinada. I això que sòc el fan número un del mòn muncial de Google en altres terrenys…. Però no pot ser, no m’ho crec….
Sisplis, algun advoccat s’ho ha mirat i ho clareix l’estaré molt agraït 😀
Filed under: Drets de copia, Google, Privacitat, Surveillance, control elctrònic
Desembre 24, 2008 • 9:44 pm 0
Aquesta nota de Hispalinux conté una bona reopilació de la legislació aprovada i en vigor que facilitaun mòn digital obert i lliure. És una eina legal, doncs, per a pressionar als governs per a que, almenys, no violin la llei en aquetsts aspectes…
“Los más Avanza2”Durante los últimos años España ha desarrollado un conjunto de leyes y normativas que la han situado en una posición excepcional para dar el salto a la sociedad del conocimiento libre de todos y para todos.
LEY 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. (BOE n. 150 de 23/6/2007):
- CAPÍTULO III: Reutilización de aplicaciones y transferencia de tecnologías.
- Artículo 45: Reutilización de sistemas y aplicaciones de propiedad de la Administración.
- Las administraciones titulares de los derechos de propiedad intelectual de aplicaciones, desarrolladas por sus servicios o cuyo desarrollo haya sido objeto de contratación, podrán ponerlas a disposición de cualquier Administración sin contraprestación y sin necesidad de convenio.
- Las aplicaciones a las que se refiere el apartado anterior podrán ser declaradas como de fuentes abiertas, cuando de ello se derive una mayor transparencia en el funcionamiento de la Administración Pública o se fomente la incorporación de los ciudadanos a la Sociedad de la información.
- Artículo 46: Transferencia de tecnología entre Administraciones.
- Las Administraciones Públicas mantendrán directorios actualizados de aplicaciones para su libre reutilización, especialmente en aquellos campos de especial interés para el desarrollo de la administración electrónica y de conformidad con lo que al respecto se establezca en el Esquema Nacional de Interoperabilidad.
- La Administración General del Estado, a través de un centro para la transferencia de la tecnología, mantendrá un directorio general de aplicaciones para su reutilización, prestará asistencia técnica para la libre reutilización de aplicaciones e impulsará el desarrollo de aplicaciones, formatos y estándares comunes de especial interés para el desarrollo de la administración electrónica en el marco de los esquemas nacionales de interoperabilidad y seguridad.
LEY 56/2007, de 28 de diciembre, de Medidas de Impulso de la Sociedad de la Información. (BOE n. 312 de 29/12/2007):
- Disposición adicional decimocuarta: Transferencia tecnológica a la sociedad.
- El Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las Tecnologías de Información y Comunicación (CENATIC), en colaboración con los centros autonómicos de referencia y con el Centro de Transferencia de Tecnología entre Administraciones Públicas de la Administración General del Estado, se encargara de la puesta en valor y difusión entre entidades privadas y la ciudadanía en general, de todas aquellas aplicaciones que sean declaradas de fuentes abiertas por las administraciones públicas, haciendo llegar a los autores o comunidades de desarrollo cualquier mejora o aportación que sea realizada sobre las mismas.
- Asimismo, el CENATIC se encargará del asesoramiento general sobre los aspectos jurídicos, tecnológicos y metodológicos más adecuados para la liberación del software y conocimiento.
- Disposición adicional decimosexta: Contenidos digitales de titularidad pública para su puesta a disposición de la sociedad.
- Siempre que por su naturaleza no perjudique al normal funcionamiento de la Administración, ni afecte al interés público o al interés general, los contenidos digitales o digitalizados de que dispongan las Administraciones Públicas, cuyos derechos de propiedad intelectual le pertenezcan sin restricciones o sean de dominio público, serán puestos a disposición del público, en los términos legalmente establecidos, de forma telemática sin restricciones tecnológicas, para su uso consistente en el estudio, copia o redistribución, siempre que las obras utilizadas de acuerdo con lo anteriormente señalado citen al autor y se distribuyan en los mismos términos.
- Disposición adicional decimoséptima: Cesión de contenidos para su puesta a disposición de la sociedad.
- Las personas físicas o jurídicas podrán ceder sus derechos de explotación sobre obras para que una copia digitalizada de las mismas pueda ser puesta a disposición del público de forma telemática, sin restricciones tecnológicas o metodológicas, y libres para ser usado con cualquier propósito, estudiados, copiados, modificados y redistribuidos, siempre que las obras derivadas se distribuyan en los mismos términos.
LEY 37/2007, de 16 de noviembre, sobre reutilización de la información del sector público. (BOE n. 276 de 17/11/2007):
- PREÁMBULO:
- La información generada desde las instancias públicas, con la potencialidad que le otorga el desarrollo de la sociedad de la información, posee un gran interés para las empresas a la hora de operar en sus ámbitos de actuación, contribuir al crecimiento económico y la creación de empleo, y para los ciudadanos como elemento de transparencia y guía para la participación democrática.
LEY 23/2006, de 7 de julio, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril. (BOE n. 162 de 8/7/2006):
- Disposición adicional tercera: Fomento de la difusión de obras digitales.
- El Gobierno favorecerá la creación de espacios de utilidad pública y para todos, que contendrán obras que se hallen en dominio público en formato digital y aquellas otras que sean de titularidad pública susceptibles de ser incorporadas en dicho régimen, prestando particular atención a la diversidad cultural española. Estos espacios serán preferentemente de acceso gratuito y de libre acceso por sistemas telemáticos, mediante estándares de libre uso y universalmente disponibles.
- Asimismo, a estos espacios podrán incorporarse las obras cuyos autores así lo manifiesten expresamente.
En la reciente Foro Internacional de Contenidos Digitales (FICOD08) fué premiado el sistema de gestión de derechos de autor ColorIURIS por ser capaz de resolver la autogestión y cesión de derechos de autor en línea ajustandose simultaneamente al marco jurídico continental y anglosajón, a partir del artículo 27 de la Declaración Universal de Derechos Humanos, y con respeto al Convenio de Berna, los Tratados Internet de la O.M.P.I. de 1996, la normativa de U.E. y la legislación nacional de los respectivos Estados.
Hispalinux considera que el plan Avanza2 puede ser determinante para la superación de la crisis si ejecuta las leyes dictadas por las Cortes y pone a libre disposición de los ciudadanos y empresas todos los programas informáticos y contenidos digitales propiedad de las instituciones públicas para que puedan ser usados, copiados, modificados y redistribuidos, con o sin modificaciones siempre que la obra derivada se distribuya en estos mismos términos tal como establece la Licencia Pública de la Unión Europea (EUPL) (COLORIURIS Azul).
La transferencia tecnológica en estas condiciones, además de ser un acto de justicia social en su propia naturaleza dado que todos los ciudadanos hemos sufragado esas tecnologías y contenidos a través del pago de nuestros impuestos, supone uno de los mejores instrumentos para realizar una inyección de competitividad en las empresas del sector productivo ya que estas acceden (en igualdad de condiciones con respecto a otras de su mismo sector) a una gran cantidad de herramientas TIC de calidad a un precio asequible mitigando la fuga de capital a través del pago de licencias. A su vez, permite estimular el sector tecnológico y capacitar a las PyMEs tecnológicas para acometer los próximos retos de la innovación tecnológica y de la modernización socioeconómica que la sociedad del conocimiento libre, de todos y para todos, pone ante nosotros.
El hecho de que haya un impulso político del gobierno a esta iniciativa supone avanzar en el cumplimiento del articulo artículo 44 de la Constitución ,que establece que “Los poderes públicos promoverán y tutelarán el acceso a la cultura, a la que todos tienen derecho y promoverán la ciencia y la investigación científica y técnica en beneficio del interés general.” y de la Declaración del parlamento europeo a favor del Conocimiento Libre:
«la adopción del enfoque de innovación abierta incrementaría la capacidad de I+D en la Unión Europa».
- «[el Parlamento Europeo] considera que la protección de la propiedad intelectual no debe interferir con el acceso abierto a los bienes públicos ni al conocimiento público».
- «[el Parlamento Europeo] urge a la Comisión a promover una sociedad basada en conocimiento que sea socialmente incluyente, apoyando, por ejemplo, el software libre y de código abierto, y conceptos como la General Public License (GPL) y la Public Documentation License (PDL)».
- «[el Parlamento Europeo] llama la atención de la Comisión y de los Estados Miembros sobre los cambios recientes relacionados con la protección y diseminación de conocimiento científico, sobre el éxito de las revisiones científicas publicadas con libre acceso, y sobre la licencia “Science Commons”».
- «[el Parlamento Europeo] destaca que un sistema integrado de patente comunitaria, basado en estándares legales democráticos deben ser parte de una estrategia de innovación en la que esencial asegurar un equilibrio entre la protección de la propiedad industrial, la diseminación de conocimiento técnico y la competencia libre y sin restricciones».
- «[el Parlamento Europeo] subraya que el propósito de la protección que proporciona una patente es la salvaguarda de una invención, y no el control de sectores del mercado».
————————–
Hispalinux (http://www.hispalinux.es) es la asociación de usuarios españoles de Linux, cuenta con más de 8000 socios, está inscrita en el registro de asociaciones con el número 163.270. Fue fundada el 20 de Junio de 1.997 y tiene su domicilio social y sede en C/San Blas 104, Local, 50015 Zaragoza (España), y su CIF es G81968729.
Queda dit…
Filed under: Economia, Economia de xarxes, Empresa (gestió, innovació), Llibertats digitals, Patents, Política, Software, hispalinux, Plan Avanza, zapatero
Novembre 3, 2008 • 1:16 am 0
Interessant reflexió:
David Bollier (2003). El redescubrimiento del procomun. [http://biblioweb.sindominio.net/telematica/bollier.html]
El discurso imperante al hablar de Internet es el del mercado. Pero las categorías económicas son demasiado estrechas de miras para nuestras necesidades como ciudadanos y como seres humanos en el ciberestado al que estamos abocados. Tampoco consiguen entender la cantidad de sitios web, de servidores de listas, de programas de software de código abierto y de sistemas para compartir archivos entre iguales que funcionan como un procomún: sistema abierto y comunal para compartir y gestionar recursos. Resulta que esta producción entre iguales (peer to peer) muchas veces es una forma más eficiente y creativa para generar valor que el mercado, además de ser más humanista. El paradigma del procomún (commons) nos ayuda a comprender este hecho porque reconoce que la creación de valor no es una transacción económica esporádica como mantiene la teoría del mercado sino un proceso continuo de vida social y cultura política. ¿Cuándo reconoceremos que el procomún juega un papel vital en la producción económica y cultural de nuestros días? [+]
Filed under: Continguts Digitals, Drets de copia, Empresa (gestió, innovació), Llibertats digitals, Política, domini públic, pro-comú
Novembre 2, 2008 • 1:32 pm 1
El software (infinitat), els continguts (audio, texte, video..), les xarxes de telecomunicacions (guifi.net), …. de tot això n’hi ha avui dia alternatives lliures i obertes….
I de hardware?. Jo pensava que hi hauria un àmbit del món digital irreductible al món open: el hardware. Ordinadors, telèfons mòbils, routers, tots els gatgets electrònics… De fet, a l’Stallman sembla que no li preocupa el hardware, ja que “no pot ser objecte de còpia”… “el hardware no es pot copiar”,… per tant no seria necessari protegir-lo amb les 4 llibertats del Software Lliure…. Pero no és tant clar.
Pero la “producció en serie” d’objectes físics és una “còpia en origen”, ergo, també està protegida per les lleis de copyright del mòn dels objectes físics: les lleis de patents. En aquest sentit, són molt interessants les iniciatives d’empreses que exploren el hardware lliure com a font de negoci. Seria possible el model de creació del soft lliure, basat en la comunitat, en el mòn dels objectes físics?. Sembla que no, sense una empresa al darrere que executi els prototips i injecti recursos físics (fabricació).
Empreses i software lliure/hardware lliure?. Doncs és clar. Sense el suport de empreses que en treuen benefici (Sun, Red Hat, Novell, MySQL, etc ) i, sobretot, l’usen com a estrategia per a derrotar als competidors monopolístics (Microsoft, Oracle, SAP, etc..) o esgarrapar-los un troç de mercat, el software lliure no hauria triunfat fins als limits actuals. Ara be, sense la direcció ideològica, política i/o ètica d’una comunitat orientada políticament-filosòficament, simplement no existiria. Comunitats i empreses al mòn lliure s’ajuden interessadament, si be amb finalitats i objectius diferents. Obvi.
Gracies al Software Lliure s’ha creat un “model de negoci” basat en la llibertat i obertura . Free as free, not as a beer. Model que pot ser entès, ben mirat, com la reificació més aproximada del concepte teòric de mercat de competència perfecta!. Cal explicar aquest punt de principi extrany. Al meu entende el mercat sols existeix com a model teòric, conceptal, ja que els prerrequisits que necessita (competencia perfecta, transparència de la informació necessària per a construir el preu, etc…) no es donen mai. A la pràctica, al mòn real, sols n’existeixen burdes aproximacions, però molt llunyanes al model. Per això els economistes són incapaços de predir el futur a curt termini: perque el mercat que tenen al cap no existeix enlloc!.
El software ha estat sempre un mercat oligopolístic, per motius de la lògica del sector, que un altre dia explicarem. Precisament el software lliure i “open” permet o facilita, –a mes “d’economies del do” i “economies basades en la comunitat” (comunitat driven)–, una de les concrecions reals més aproximades a l’ideal de la competència perfecta. Els actors d’oferta, que en interacció amb la demanda, fixen el preu (el valor, si voleu, en un mercat no monetari) segons la teoria econòmica, estan en igualtat de condicions teòriques i no poden establir barreres d’entrada a qualsevol actor que vulgui entrar a jugar en l’oferta i la demanda d’un producte obert i, per tant, pràcticament inesgotable. Sols poden generar valor afegint valor sobre recursos oberts. El preu no està protegit per barrerres monopolístiques com la propietat intelectual o el dret d’autor, per la protecció legal. En el moment en que l’empresa no ofereixi valor afegit, simplement queda fora, no és actor del mercat. Això no passa en molts mercats tradicionals, en la majoria vaja.
L’economia capitalista, en qualsevol de les seves modalitats, ha estat creada-desenvolupada sobre productes o recursos escassos. Sense recursos escassos **no** es possible una economia capitalista. En el mon lliure l’única escassetat que es paga és l’enginy i la innovació de donar més valor afegit a recursos infinits. Les lleis de copyrihgt i de patents, sota el paraigües i argument de la protecció de la creació i la innovació el que fan es produir escassetat per a facilitar el negoci, crear negoci a partir de burlar el concepte de mercat. Paradoxalment, són lleis anti-mercat. Un altre dia abundarem en això…
Be, sols volia introduir la relació entre el mòn lliure i el concepte teòric de mercat, per a començar a pensar si és possible el maquinari, el hard lliure. Sembla que almenys s’està intentant seriosament amb iniciatives ja famoses, com l’Openmoko. Copio aquí l’intent de fundar una comunitat de suport a Espanya, en forma de missatge que ha corregut per llistes de la comunitat lliure i open:
Hola a tothom
la intencio d’aquest missatge es donar a coneixer la petita pero
creixent comunitat d’usuaris y desenvolupadors de Openmoko al estat
espanyol.
Som una comunitat molt jove y amb motiu de la nostre recentment
estrenada wiki, http://www.openmoko-spain.org en volem donar a conexe a
la comunitat GNU/Linux de tot l’estat.Els que encara no ho coneixeu, Opemoko Inc. es una empresa que ha tret al
mercat el primer smartphone totalment lliure, el Neo FreeRunner, lliure
tant en programari, la distribuició per defecte es Openmoko Linux,
avalada per la FSF, pero ya han portat Debian, Qtopia, i algun que altre
aproximacio a Gentoo, tambe existeixen altres disribucions derivades de
Openmoko, com la SHR y la pocasolta Fat & Dirty Openmoko, aquest mail
l’escriu el creador d’aquesta ultima.Atencio puristes de la GPL, no llegeixin la següent frase: Tambe estan
portant l’Android al Neo FreeRunner 🙂Ademes el Neo es tambe lliure en Hardware, tenen publicats la majoria
dels esquemes del seus PCBs(nomes s’ha deixat aquells subjectes a NDAs,
que han intentat reduir al maxim en fase de diseny), els CAD de la
cobertura estan publicades sota llicencia Creative Commons per a que
cualsevol pugui adaptarles a les seves necessitats, y la empresa tambe
participa activamente en el desembolupament del kernel.Estic intentant organtzar un grup per traducció al castella per a la documentació del Neo,
pero tambe m’interesaria contactar amb gent per a la traduccio al catala,
el sistema operatiu encara no te un sistema d’eleccio de idioma estandard
com un i18n aixi que tambe m’agradaria contactar amb experts en aquest tema
per intentar ajudar a que el projecte sigui multillenguatge.Prego feu difusio d’aquest missatge dintre la vostra organitzacio, axi
com als coneguts que tingue la certesa que aquesta informacio els hi
sera interesant, aquest missatge ha estat enviat a unes 80 associacions
mes extretes del “Libro blanco del software libre”Quedo a la vostre disposició per aclarir cualsevol dubte o milllor
encara, exposeu-les a la llista de correu de Openmoko-spain.PD.-Si, si axiò es molt aprop del SPAM salvatge
Una abraçada a tothom
—
David Reyes Samblas Martinez
http://www.tuxbrain.com
Open ultraportable solutions, Openmoko, Letux400, Openpandora, GP2X the
Wiz…
Hey, watch out!!! There’s a linux in your pocket!!!
—
Links:
http://www.openmoko-spain.org
http://wiki.openmoko.org/wiki/Main_Page/es
http://www.openmoko.org/
http://wiki.openmoko.org/wiki/Distributions
http://www.tuxbrain.org/fdom
http://n2.nabble.com/Openmoko-spanish-community-list-f1077272ef1958.html
http://n2.nabble.com/Openmoko-Public-Mailinglists-f1958ef1958.html
http://www.libroblanco.com
Filed under: Empresa (gestió, innovació), Patents, Llibertat, open, openhardware
Novembre 30, 1999 • 12:00 am 0
Una sentència justa, de fa un parell de mesos, que va en contra dels interessos de la indústria i a favor dels ciutadans i usuaris de Internet. La sentència a la premsa:
http://www.publico.es/152445/tema/zanjado/enlazar/redes/p2p/delito
http://www.elmundo.es/navegante/2008/09/18/tecnologia/1221749937.html
Article de El Pais (dret de cita):
La Audiencia Provincial de Madrid ha confirmado hoy en sentencia firme, y por lo tanto no recurrible, que enlazar a redes P2P no es delito. El tribunal confirma una sentencia previa de un juzgado de instrucción sobre las actuaciones que se seguían contra Sharemula, una página webque suministraba enlaces a redes de intercambio de archivos.
Redes p2p
GRAFICO – El Pais – 18-09-2008
Conoce cómo funcionan los sistemas de redes de transferencias de archivos – CARLOS GÁMEZ/ELPAÍS.com
La noticia en otros webs
Según informa uno de los abogados defensores del caso en su propia web, David Bravo, “la Audiencia confirma las tesis de la defensa señalando que enlazar a las redes de pares [P2P] no constituye una actividad criminal” ya que “es indiferente que se tenga o no ánimo de lucro puesto que si no hay comunicación pública ya no hay delito”.
Bravo extracta partes de la sentencia que dejan claro que enlazar no es lo mismo que alojar. Según la sentencia, Sharemule únicamente proveía enlaces; “ni aloja archivos, ni realiza directamente la descarga, limitándose a facilitar una dirección donde se puede descargar la obra”.
Así, el tribunal entiende que un enlace por sí mismo no vulnera la propiedad intelectual, sino que “constituye únicamente una forma de facilitar al usuario de Internet el acceso a otra página web“.
Quatre arreplegats, vaja!!
Filed under: Col·laboració, cooperació, p2p, Drets de copia, Hactivisme i Evangelització TIC, Llibertats digitals, David Bravo, Premsa
Des del meu lector de Feeds
Openbits: Free & Open Bits 