Openbits: Free & Open Bits

El software (infinitat), els continguts (audio, texte, video..), les xarxes de telecomunicacions (guifi.net), …. de tot això n’hi ha avui dia alternatives lliures i obertes….

I de hardware?. Jo pensava que hi hauria un àmbit del món digital irreductible al món open: el hardware. Ordinadors, telèfons mòbils, routers, tots els gatgets electrònics… De fet, a l’Stallman sembla que no li preocupa el hardware, ja que “no pot ser objecte de còpia”… “el hardware no es pot copiar”,… per tant no seria necessari protegir-lo amb les 4 llibertats del Software Lliure…. Pero no és tant clar.

Pero la “producció en serie” d’objectes físics és una “còpia en origen”, ergo, també està protegida per les lleis de copyright del mòn dels objectes físics: les lleis de patents.  En aquest sentit, són molt interessants les iniciatives d’empreses que exploren el hardware lliure com a font de negoci. Seria possible el model de creació del soft lliure, basat en la comunitat, en el mòn dels objectes físics?. Sembla que no, sense una empresa al darrere que executi els prototips i injecti recursos físics (fabricació).

Empreses i software lliure/hardware lliure?. Doncs és clar.  Sense el suport de empreses que en treuen benefici (Sun, Red Hat, Novell, MySQL, etc )  i, sobretot, l’usen com a estrategia per a derrotar als competidors monopolístics (Microsoft, Oracle, SAP, etc..) o esgarrapar-los un troç de mercat, el software lliure no hauria triunfat fins als limits actuals. Ara be, sense la direcció ideològica, política i/o ètica d’una comunitat orientada políticament-filosòficament, simplement no existiria. Comunitats i empreses al mòn lliure s’ajuden interessadament, si be amb finalitats i objectius diferents. Obvi.

Gracies al Software Lliure s’ha creat un “model de negoci” basat en la llibertat i obertura . Free as free, not as a beer.  Model que pot ser entès, ben mirat, com la reificació més aproximada del concepte teòric de mercat de competència perfecta!. Cal explicar aquest punt de principi extrany. Al meu entende el mercat sols existeix com a model teòric, conceptal, ja que els prerrequisits que necessita (competencia perfecta, transparència de la informació necessària per a construir el preu, etc…) no es donen mai. A la pràctica, al mòn real, sols n’existeixen burdes aproximacions, però molt llunyanes al model. Per això els economistes són incapaços de predir el futur a curt termini: perque el mercat que tenen al cap no existeix enlloc!.

El software ha estat sempre un mercat oligopolístic, per motius de la lògica del sector, que un altre dia explicarem. Precisament el software lliure i “open” permet o facilita, –a mes “d’economies del do” i “economies basades en la comunitat” (comunitat driven)–, una de les concrecions reals més aproximades a l’ideal de la competència perfecta. Els actors d’oferta, que en interacció amb la demanda, fixen el preu  (el valor, si voleu, en un mercat no monetari) segons la teoria econòmica, estan en igualtat de condicions teòriques i no poden establir barreres d’entrada a qualsevol actor que vulgui entrar a jugar en l’oferta i la demanda d’un producte obert i, per tant, pràcticament inesgotable. Sols poden generar valor afegint valor sobre recursos oberts. El preu no està protegit per barrerres monopolístiques com la propietat intelectual o el dret d’autor, per la protecció legal. En el moment en que l’empresa no ofereixi valor afegit, simplement queda fora, no és actor del mercat. Això no passa en molts mercats tradicionals, en la majoria vaja.

L’economia capitalista, en qualsevol de les seves modalitats, ha estat creada-desenvolupada  sobre productes o recursos escassos. Sense recursos escassos **no** es possible una economia capitalista. En el mon lliure l’única escassetat que es paga és l’enginy i la innovació de donar més valor afegit a recursos infinits. Les lleis de copyrihgt i de patents, sota el paraigües i argument de la protecció de la creació i la innovació el que fan es produir escassetat per a facilitar el negoci, crear negoci a partir de burlar el concepte de mercat. Paradoxalment, són lleis anti-mercat. Un altre dia abundarem en això…

Be, sols volia introduir la relació entre el mòn lliure i el concepte teòric de mercat, per a començar a pensar si és possible el maquinari, el hard lliure. Sembla que almenys s’està intentant seriosament amb iniciatives ja famoses, com l’Openmoko. Copio aquí l’intent de fundar una comunitat de suport a Espanya, en forma de missatge que ha corregut per llistes de la comunitat lliure i open:

Hola a tothom
la intencio d’aquest missatge es donar a coneixer la petita pero
creixent comunitat d’usuaris y desenvolupadors de Openmoko al estat
espanyol.
Som una comunitat molt jove y amb motiu de la nostre recentment
estrenada wiki, http://www.openmoko-spain.org en volem donar a conexe a
la comunitat GNU/Linux de tot l’estat.

Els que encara no ho coneixeu, Opemoko Inc. es una empresa que ha tret al
mercat el primer smartphone totalment lliure, el Neo FreeRunner, lliure
tant en programari, la distribuició per defecte es Openmoko Linux,
avalada per la FSF, pero ya han portat Debian, Qtopia, i algun que altre
aproximacio a Gentoo, tambe existeixen altres disribucions derivades de
Openmoko, com la SHR y la pocasolta Fat & Dirty Openmoko, aquest mail
l’escriu el creador d’aquesta ultima.

Atencio puristes de la GPL, no llegeixin la següent frase: Tambe estan
portant l’Android al Neo FreeRunner 🙂

Ademes el Neo es tambe lliure en Hardware, tenen publicats la majoria
dels esquemes del seus PCBs(nomes s’ha deixat aquells subjectes a NDAs,
que han intentat reduir al maxim en fase de diseny), els CAD de la
cobertura estan publicades sota llicencia Creative Commons per a que
cualsevol pugui adaptarles a les seves necessitats, y la empresa tambe
participa activamente en el desembolupament del kernel.

Estic intentant organtzar un grup per traducció al castella per a la documentació del Neo,
pero tambe m’interesaria contactar amb gent per a la traduccio al catala,
el sistema operatiu encara no te un sistema d’eleccio de idioma estandard
com un i18n aixi que tambe m’agradaria contactar amb experts en aquest tema
per intentar ajudar a que el projecte sigui multillenguatge.

Prego feu difusio d’aquest missatge dintre la vostra organitzacio, axi
com als coneguts que tingue la certesa que aquesta informacio els hi
sera interesant, aquest missatge ha estat enviat a unes 80 associacions
mes extretes del “Libro blanco del software libre”

Quedo a la vostre disposició per aclarir cualsevol dubte o milllor
encara, exposeu-les a la llista de correu de Openmoko-spain.

PD.-Si, si axiò es molt aprop del SPAM salvatge

Una abraçada a tothom

—
David Reyes Samblas Martinez
http://www.tuxbrain.com
Open ultraportable solutions, Openmoko, Letux400, Openpandora, GP2X the
Wiz…
Hey, watch out!!! There’s a linux in your pocket!!!
—
Links:
http://www.openmoko-spain.org
http://wiki.openmoko.org/wiki/Main_Page/es
http://www.openmoko.org/
http://wiki.openmoko.org/wiki/Distributions
http://www.tuxbrain.org/fdom
http://n2.nabble.com/Openmoko-spanish-community-list-f1077272ef1958.html
http://n2.nabble.com/Openmoko-Public-Mailinglists-f1958ef1958.html
http://www.libroblanco.com

Filed under: Empresa (gestió, innovació), Patents, Llibertat, open, openhardware