Openbits: Free & Open Bits

Icona

Hi ha moltes Societats del Coneixement possibles. Aquí apostem per una d’oberta i lliure.

Els ajuntaments (per desconeixement?) estan malbaratant diners per posar infrastructura wifi

Alguns exemples a ciutats properes. En aquest cas Sabadell:

1) Redacció del projecte de connexió dels edificis municipals amb tecnologia WIMAX i extensió dels espais Wifi a la ciutat. FEOSL 349: http://www.sabadell.cat/Contractaci0/p/perfildetallClassificacio_cat.asp?tipus=&Subtipus=RPRJ&cod=2009GPDC00218

2) Execució del projecte anterior, en que per a unir 13 seus municipals es gasten més de 210.000 euros!!!!!!:

http://www.sabadell.cat/fitxes/noticies/2010/2010070903_cat.htm

I la noticia a Vilaweb i el comentari d’un membre de la comunitat guifi.net de Sabadell:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3757272/lajuntament-gasta-210000-euros-dinversio-estatal-connectar-tan-sols-13-edificis-xarxa-wi-fi.html

Un node wifi magnific es pot muntar per 1.000 euros. I 13?. Doncs posem-li 15.000 euros, vinga… Això es el que els hi ha costat als milers de ususaris (administracions, empreses, ciutadans), que usen la tecnologia lliure i oberta guifi.net. I a Sabadell en paguem 210.000!  A això n’hi dic jo “l’efecte ganga del sistema de subvencions (en aquest cas, els FEOSL)”, llargament estudiat i conegut… I tant perjudicial pels ciutadans que paguem impostos… Tot això es pot fer a un preu de 1000 euros-node amb tecnologia guifi.net, que a més:

a) Promou el desenvolupament local d’empreses de telecomuniacions

b) Es oberta i neutral, i per tant, reaprofitable per a tots els ciutadans i empreses que vulguin urnir mes nodes a la xarxa. Costos decreixents clasissimament a mesura que la xarxa de nodes local es fa mes gran i mes densa. Si l’ajuntament paga una infrastructura de telecomunicacions perque la desaprofita per a altres usos públics???. Es com si l’ajuntament asfaltés un carrer per a deixar-hi passar sols els camions i cotxes dels serveis municipals. Absurd oi?

c) Redueix de forma radical el digital divide, la escletxa digital. Qualsevol ciutadà (o comunitat de veïns), gastant-se 100 euros per encarar una antena o node client als supernodes del municipi i disfrutar d’una connexió de telecomunicacions de baix cost i altes prestacions (50MB simetrics de ample de banda) i de tots els seveis que s’hi posin “dins”: radio, telefonia IP, internet, cameres, serveis, monitoratges, sensors a distància de regs, semàfors, instal·lacions, xarxes d’aigua i d’energia, etc etc…

I, desgraciadament, no és que l’ajuntament de Sabadell desconegui que és guifi.net. Alguns guifaires de Sabadell ja li han explicat a l’ajuntament. Aquesta és la xarxa wifi ciutadana actual a la mateixa ciutat:

http://guifi.net/sabadell

Espero que l’ajuntament on treballo, Rubí, s’hi miri mes alhora de instal·lar infrastructura wifi interna (per a us de l’ajuntament) o publica (per donar internet a la ciutadanaia a determinats llocs i en determinades i restrictives condicions que marca la legislació ara per ara). Jo ja he oferit el meu assessorament gratuit i desinteressat a alguns responsables municipals (be, “interessat” per la “causa” guifi.net de fer xarxes de telecomunicacions obertes i neutrals, i a mes de baix cost). I és que amb 200.000 euros posariem 200 nodes wifi a Rubí. Pràcticament cada 100 metres i al llarg i ample de la ciutat i dels seus polígons i urbanitzacions (tant mancades de telecomuniacions!). Xarxa que a mesura que fos propietat (o en usufructe) de la ciutadania seria mantinguda per la ciutadania!: ajuntament, empreses, ciutadans, col·lectius tots usant i sostinguent una única xarxa!

Llastimosament el mateix que passa a Sabadell passa a d’altres ciutats, com Terrassa, que dediquen els fons del FEOSL a posar infraestructures de telecomunicacions a preus francament cars. Com que paga el Zapatero, i no l’ajuntament!

El que aquí explico no es cap utopia noi cap somni de il·luminat. És una realitat així de palpable:

http://guifi.net/catalunya

Filed under: ciutats, Hactivisme i Evangelització TIC, Openess (en sentit ampli), Política, Urbanisme, urbanlab, Xarxes i telecomunicacions, , ,

Guifi-labs al Citilab – 1 de Juny – 19-21 hores | guifi.net

Guifi-labs al Citilab – 1 de Juny – 19-21 hores | guifi.net.

Ets nou a guifi.net i vols veure de que va això? Vols muntar un node i no saps com?

Tens un node i vols que algú t’expliqui alguna cosa?

En saps un pou de la tecnologia guifi.net i pots ajudar als novells?

O, simplement, tens curiositat? Vols donar suport a l’expansió de guifi.net a la zona?

Doncs vine!. Propera cita, i mes informació a: http://guifi.net/node/29696

Vine i ens veiem! 🙂

Filed under: Hactivisme i Evangelització TIC, Innovació, Llibertats digitals, urbanlab,

APIs (accès) sobre les dades públiques ja!

Aplicacions per a distribuir, visualitzar i analitzar dades sobre les ciutats i els territoris, obertes a qualsevol curiós analista…

Bones pràctiques:

CivicApps.org.

Open Gov Data.

Un post sobre el tema:

http://www.ogov.eu/open-government-data-ogd-el-futuro-esta-aqui/

Reflexions des de la practica professional:

Tinc molta experiència en curiosejar grans repositoris de dades, tant d’administracions locals com de empreses en les que he estat.

A diferencia dels responsables dels diferents repositoris i bades de dades, o dels informàtics que les administren quan veig una base de dades de registres administratius –per exemple, a un ajuntament, que és on ara treballo: el cadastre, el padró continu de població, padro del IBI, padró de llicències d’activitat, padró de llicències d’obra, base de dades de registre de les peticions dels ciutadans, base de dades de serveis socials, de la policia local..–, jo acostumo a mirar-les amb mentalitat analítico-estadística, més enllà de la primera funció d’aquestes bases de dades: gestionar tributs, relacions amb els ciutadans, etc..

A mes, a la majoria d’ajuntaments la majoria d’aquestes bbdd estan relacionades (creuades) a partir de la referència cadastral!!. Cosa que descoenixen (quasi) tots els analistes sobre la realitat urbana i de les ciutats. És a dir, podem creuar qualsevol camp o dada d’una d’aquestes bbdd amb les altres. Podem saber, posem pel cas, per a quins temes demanen els habitants de nacionalitat asiàtica d’un determinat bloc de pisos, illa, barri.. I posar-ho tot sobre els mapes georeferenciats de base cadastral (o altra cartografia: google maps, earth..)

La potencialitat analítica per a pendre el pols “on time” de la ciutat és espectacular. Pero no hi ha tècnics amb aquest avisió tant evident a algú amb firmació sociològico-estadística…. I no hi ha temps, ni recursos, que cal dirigir a “la gestió” concreta i diària…

Doncs això té una solució bastant  fàcil: obrir les dades (amb les tècniques adiens d’anonimització, perfectament eficients) a la ciutadania, empreses i investigadors. El que ha desencadenat la web 2.0. no és precisament la interconnexió de dades d’aplicacions i webs que o tenen res a veure, a traves de interfaços de programació: APIs, Mashups… Aqui està el secret, i no en les aplicacions de xarxes online… El secret es interconectar dades, fer-les interoperables

I perque “obrir dades publiques” i “agregar-les amb dades dels usuaris (empreses, ciutadans). Doncs per mooooltes raons:

1) Obrir la capacitat analitica, distribuint-la entre tots el susuaris. Si l’administració en reb el feedback dels centenars de potencials analistes s’estalviarà millions d’euros en consultors i estudis, molts d’ells mediocres.

2) Crear mes qualitat democràtica. No cal dis res mes: els ciutadans tenen dret a accesdir a les dades publiques per a tenir mes criteri i per evitar usus aprofitats de les dades que es registren sobre la seva activitat (quasi sempre a partir de necessitats impositives).

3) Crear mes mercat i activitat econòmica justament en base a desmercantilitzar el coneixment (les dades que en son la base). A mes dades, mes coneixment, mes possibilitats d’afegir valor a partir d’ells

Hi ha coses que em semblen tant de calaix que em costa de creure que es facin tant lentamet.

UNA ADENDA DINAL: Algunes dades de empreses “privades” també s’han de obrir…

Per cert, entre els datatsets que obligaria a obrir per llei estan tots els de les empreses que tenen la concessió administrativa de gestió de serveis publics: teleoperadores, companyies de mòbils, gestors d’autopistes, campanyies energètiques i de vols, etc….

El mercat per a que funcioni, te que ser TRANSPARENT en la informació, tant els membres de l’oferta (empreses) com de la demanda (clients) han de coneixer els moviments de tots els actors. De primes de econòmiques, un dels 5 axiomes bàsics per a poder parlar de mercat…

I es que una “nova finestra” d’oportunitats s’obrirà si ens pujem al carro (ja imparable) del Open Public Data. Mai com ara el poder depenia tant de la informació (de la seva clausura, vull dir). Mai com ara l’obertura de les dades (com del coneixement) pot ser tant emancipador…

Filed under: ciutats, Col·laboració, cooperació, p2p, DataMining i Datawarehouse, Gestió i anàlisi de BBDD, Hactivisme i Evangelització TIC, Openess (en sentit ampli), Poder i llibertat, Urbanisme i xarxes, urbanlab, , , ,

La meva bookmark

Flickr Photos

RSS Des del meu lector de Feeds

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

1. Projectes on col·laboro

2. Blogs i Webs d'amics, coneguts i saludats

3. Open Your Mind

4. LLibres, articles, textos de referència

5. Caixa d'eines (tools)