febrer 1, 2011 • 8:48 pm 0
El “model social de gestió cultural” que cal seguir és el de la ciència, no el de la industria de l’oci. Algunes diferencies i reflexions interessants.
Font: http://tallcute.wordpress.com/2009/12/10/diferencias-entre-las-ayudas-a-la-investigacion-y-al-cine/
via Tall & Cute
Filed under: Continguts Digitals, Drets de copia, Hactivisme i Evangelització TIC, Innovació, Llibertats digitals, Patents, Propietat Intel·lectual, ciencia, cultura, dret de copia
Desembre 20, 2010 • 12:48 am 1
Sembla que està al caure la “Ley Sinde” que permetrà tancar blocs i webs a cop de porra burocràtica, sense passar preceptivament pels jutges.
Ho hem de parar!!
Repostejo aqui un pots que trobo molt encertat!.
via Tonapou's Blog
Filed under: Drets de copia, Economia, Economia de xarxes, Hactivisme i Evangelització TIC, Openess (en sentit ampli), Poder i llibertat, Política, Propietat Intel·lectual, ley sinde
Mai 12, 2010 • 2:02 am 0
Qui son una colla de multinacionals i uns quants governs de països desenvolupats per negociar en secret, un acord per limitar i protegir la propietat intel·lectual [1] segons el seu (interessat) i poc neutral criteri???
Mes info:
Intent de ressolució del parlament europeu per a que es facin publics els documents de la negociació.
Alguns videos sobre ACTA
Una breu explicació del que pot suposar ACTA i els motius per oposar-s’hi.
Mes info:
[1] De fet, estic bastant d’acord amb Richard Stallman i la FSF Foundation de que NO hem d’usar el concepte “Propietat Intel·lectual“, que és una invenció política interessada
Filed under: Drets de copia, Hactivisme i Evangelització TIC, Llibertats digitals, Patents, Poder i llibertat, Propietat Intel·lectual
Abril 21, 2009 • 7:04 pm 0
Cita:
Un estudio asegura que aquellos que bajan música gratis son más propensos a pagar por música ‘legal’
Uno de los argumentos de la industria del entretenimiento en su juicio contra The Pirate Bay, el sitio más grande de intercambio de archivos a través de Internet en el mundo, era que habían perdido miles de dólares debido al portal, ya que señalaba que la gente que descarga gratis deja de pagar por los mismos productos. Ahora, después de que los encargados de The Pirate Bay hayan sido condenados a penas de cárcel, un estudio afirma que la música gratuita en la red puede no ser tan mala para la industria musical.
Filed under: Continguts Digitals, Drets de copia, Propietat Intel·lectual, Pirate Bay, Premsa
Abril 21, 2009 • 9:09 am 4
Sobre els canvis necessaris en els drets d’autor, els seus abusos, i cap on va –inexorablement– el futur:
RiP: A remix manifesto is a documentary film about copyright and remix culture. You can contribute to the film, and follow the conversation on the social networks below.
http://www.tv3.cat/videos/1168159/enviaAmic
Aquest documental-proclama ha tingut molt i molt ressó internacional, a Holanda, a Canadà… però aquí no passarà el matix, el van passar pel canal 33 i a la 01:00 de la matinada.
És una magnífica introducció a aquesta “guerra” per als que no esteu massa avesats a la “guerra” (si,si, guerra, verdadera batalla política) sobre els drets de copia, els seus abusos (per part de la industria de distribució de continguts), les seves solucions, i les sortides reformes i alternatives, un un mòn digital i P2P.
Us l’aconsello vivament. Brillant en continguts i en forma (no us espanteu per l’inici, que sembla que vagi de joves exaltats i residents d’afterhours). Es un video:
a) Amb uns continguts excel·lents (obviament des del bando “bo”: el copyleft, je, je). Ho explica “des d’un bando”· però ho explica de manera excel·lent. Molt pedagogic i exemplificador
b) La realització del video és excel·lent, brillant, molt “pop”, molt “digital”, dinàmica i divertida
A mi em va emocionar, francamen, tot i que el que s’explica ja m’és familiar i conegut en un 95%… De fet, vaig assistir a una xerrada del Laurence Lessig a Barcelona [aquí va una gran reverència, i un parell d’enllaços, a Elàstico, a Wikipedia, a Youtube ] i el seu powerpoint era molt similar conceptualment, a aquest documental, molt tributari de la filosofia copyleft pròpia de CC.
El video es centra en la guerra mes “mediatica” del dret de copia de continguts digitals: la musica. Peró com diu molt be és una guerra que es juga a molts altres camps: el de la ciència, per exemple. I dels que se’n parla també (l’abús de certes polítiques de patents)
Qui tingui continguts i els vulgui rendibilitzar faria molt be d’explorar altres models de negoci… Una frase que m’agrada dir:
“Los contenidos (musica, peliculas, articulos cientificos, invenciones…) no estan en crisis. És el model de negocio, estúpido!!”
La propietat intelectual requereix de una remodelació profunda del marc legal, una remodelació política, que permeti la coexistencia pacifica i ordenada (equilibrada) entre el Copyright i el Copyleft, entre les patents i el domini public. Perque la creativita, la innovació, el coneixement i els continguts experimentaran una expansió exponencial per la segona via.
Altres enllaços:
La web del “A Remix Manifiesto”:
http://www3.nfb.ca/webextension/rip-a-remix-manifesto/
La web on tens el documental per a que l’editis, remesclis, reutilitzis i en facis derivats. Predicant amb l’exemple:
http://www.opensourcecinema.org/
El programa va convidar al president de l’SGAE a la zona mediterrània (ex cantant de la nova cançó) a que digues la seva sobre el documental. Sense paraules!!. Comparant la propietat d’un enregistrament d’una cançò a la propietat d’una casa, defenent els drets d’autor a 90 i mes anys, per als besnets… Malament, poc brillant, arguments poc intel·ligents, sembla mentida. Hi ha arguments per defensar determinats drets d’autor, pero es que no en saben mes…. AIxí els anirà, a les societats de gestió de drets d’autor (de industria de distribució, millor dit) els queden 3 telenotícies si no canvien el model de negoci. Que poden fer-ho si son llestos….
Filed under: Col·laboració, cooperació, p2p, Continguts Digitals, Drets de copia, Economia de xarxes, Hactivisme i Evangelització TIC, Propietat Intel·lectual, creative commons, Lawrence Lessig, manifest
febrer 19, 2009 • 9:37 am 0
To propose a presentation or workshop at OKCon please:
EITHER: put the details on the OKCon 2009 CFP wiki page
We’re very ‘open’ regarding subject matter. Anything related to open knowledge is good be it a new (or even old) tool, site, service, dataset, theoretical or empirical research etc etc.
Proposals for whole sessions or workshops are also welcome but should include appropriate detail either of the presentations contained within the session or of the contents of the workshop etc.
In general we try to ensure that everyone who wants to present will be able to do so. However, given the time constraints we cannot guarantee this.
We should let you know by the second week of March if there are any issues with fitting in your proposal. We plan to finalize the schedule the week before the event.
Filed under: Continguts Digitals, Drets de copia, Llibertats digitals, Openess (en sentit ampli), congressos conferencies i workshops, knowledge
gener 29, 2009 • 1:43 pm 0
Algunes diferències entre el software wiki i el google docs per a treballar col·laborativament i “on time” sobre un mateix document, extret d’una llista de distribució, i una addenda sobre la privacitat i les polítiques de servei i de privacitat del cloud computing…
On Wed, Jan 28, 2009 at 3:07 PM, Cristina <@umn.edu> wrote:
> Meryl: Googledocs is like a wiki in that you can use it to write
> collaboratively with others. But there are significant differences between
> Googledocs and wikis. In a wiki you can create a web of pages, while in
> Googledocs you can’t. In Googledocs documents can be saved, published and
> printed in different formats, while material you create in a wiki is simply
> published right in the Web space. I think of Googledocs more as “MS Office
> plus”–same formats, similar ways of organizing, viewing and publishing
> documents, but with some added advantages, including the ability to share
> documents easily, access them from anywhere where you can get on the Web and
> chat with others who are viewing or editing the document.
>
> Dana: I was just going to ask about security. I’m glad you commented on
> that. Would you tell me more about Google’s privacy policy?Dana Rotman <@gmail.com>
First, we must remember that GoogleDocs is a free service which is provided
under the terms of a unilateral service agreement, and that Google has the
ability to change/modify/revoke it (and the service at any given time).A close look at the terms of service reveals some interesting caveats –
1. Section 11.1 determines that “By submitting, posting or displaying the
content you give Google a perpetual, irrevocable, worldwide, royalty-free,
and non-exclusive licence to reproduce, adapt, modify, translate, publish,
publicly perform, publicly display and distribute any Content which you
submit, post or display on or through, the Services.” This may be just a tad
problematic privacy- and intellectual-property- wise. This sections
continues to include other undisclosed entities with whom “Google has
relationships for the provision of syndicated services“.2. Google’s general privacy agreement (which applies in the case of
GoogleDocs as well) applies mostly to personal identifying information
(name, address, etc.), and to a lesser extent applies to the content of the
documents shared on GoogleDocs. The gap between the two, and the fact that
the content that is embedded in GoogleDocs is not protected by the company’s
privacy policy can be a reason for concern.This, of course, does not mean that it is a very helpful and convenient
service, but that it should be used with caution.
Dana
A mi el que he assenyalat en negreta, si és aplicable a les dades que de mi té Google, em genera una esgarrinaça que em recorre tota l’espinada. I això que sòc el fan número un del mòn muncial de Google en altres terrenys…. Però no pot ser, no m’ho crec….
Sisplis, algun advoccat s’ho ha mirat i ho clareix l’estaré molt agraït 😀
Filed under: Drets de copia, Google, Privacitat, Surveillance, control elctrònic
Novembre 3, 2008 • 1:16 am 0
Interessant reflexió:
David Bollier (2003). El redescubrimiento del procomun. [http://biblioweb.sindominio.net/telematica/bollier.html]
El discurso imperante al hablar de Internet es el del mercado. Pero las categorías económicas son demasiado estrechas de miras para nuestras necesidades como ciudadanos y como seres humanos en el ciberestado al que estamos abocados. Tampoco consiguen entender la cantidad de sitios web, de servidores de listas, de programas de software de código abierto y de sistemas para compartir archivos entre iguales que funcionan como un procomún: sistema abierto y comunal para compartir y gestionar recursos. Resulta que esta producción entre iguales (peer to peer) muchas veces es una forma más eficiente y creativa para generar valor que el mercado, además de ser más humanista. El paradigma del procomún (commons) nos ayuda a comprender este hecho porque reconoce que la creación de valor no es una transacción económica esporádica como mantiene la teoría del mercado sino un proceso continuo de vida social y cultura política. ¿Cuándo reconoceremos que el procomún juega un papel vital en la producción económica y cultural de nuestros días? [+]
Filed under: Continguts Digitals, Drets de copia, Empresa (gestió, innovació), Llibertats digitals, Política, domini públic, pro-comú
Novembre 30, 1999 • 12:00 am 0
Una sentència justa, de fa un parell de mesos, que va en contra dels interessos de la indústria i a favor dels ciutadans i usuaris de Internet. La sentència a la premsa:
http://www.publico.es/152445/tema/zanjado/enlazar/redes/p2p/delito
http://www.elmundo.es/navegante/2008/09/18/tecnologia/1221749937.html
Article de El Pais (dret de cita):
La Audiencia Provincial de Madrid ha confirmado hoy en sentencia firme, y por lo tanto no recurrible, que enlazar a redes P2P no es delito. El tribunal confirma una sentencia previa de un juzgado de instrucción sobre las actuaciones que se seguían contra Sharemula, una página webque suministraba enlaces a redes de intercambio de archivos.
Redes p2p
GRAFICO – El Pais – 18-09-2008
Conoce cómo funcionan los sistemas de redes de transferencias de archivos – CARLOS GÁMEZ/ELPAÍS.com
La noticia en otros webs
Según informa uno de los abogados defensores del caso en su propia web, David Bravo, “la Audiencia confirma las tesis de la defensa señalando que enlazar a las redes de pares [P2P] no constituye una actividad criminal” ya que “es indiferente que se tenga o no ánimo de lucro puesto que si no hay comunicación pública ya no hay delito”.
Bravo extracta partes de la sentencia que dejan claro que enlazar no es lo mismo que alojar. Según la sentencia, Sharemule únicamente proveía enlaces; “ni aloja archivos, ni realiza directamente la descarga, limitándose a facilitar una dirección donde se puede descargar la obra”.
Así, el tribunal entiende que un enlace por sí mismo no vulnera la propiedad intelectual, sino que “constituye únicamente una forma de facilitar al usuario de Internet el acceso a otra página web“.
Quatre arreplegats, vaja!!
Filed under: Col·laboració, cooperació, p2p, Drets de copia, Hactivisme i Evangelització TIC, Llibertats digitals, David Bravo, Premsa
Des del meu lector de Feeds
Openbits: Free & Open Bits 