Openbits: Free & Open Bits

El meu bon colega, professor de Linux i introductor al mòn guifi.net i el wi-fi obert, Roger Baig,  està escrivint un article sobre telecomuniccions i drets humans (en fase de borrador) a la societat actual. Article fet en el marc d’un llibre sobre “drets humans emergents” del Campus per la Pau de la UOC.

Aquest n’és el resum:

Resum
Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació han posat a l’abast de la Humanitat la tecnologia necessària per a fer realitat allò que fins fa ben poc hauria estat vist només com una quimera: la possibilitat de construir un canal de comunicació d’accés i d’abast universal en el qual s’hi pot garantir la igualtat d’oportunitats, tant pel que fa a l’aportació de continguts, com pel que fa a la seva recepció. Un canal d’aquestes característiques és totalment imprescindible, si es vol que alguns dels Drets Humans, com ara el dret d’expressió, esdevinguin realment efectius. El reconeixement del dret irrenunciable a tota persona humana a l’accés a un Canal de Comunicació d’Accés Universals i Simètric implica la necessitat de construir-lo i de fer-lo arribar a tothom ara que tecnològicament és possible. La Xarxa Oberta és una iniciativa ciutadana reeixida per construir-ne un. En aquest article fa un repàs sobre la història, l’estat actual i les reivindicacions d’aquesta iniciativa.

[El dret a un Canal de Comunicació d’Accés i d’Abast Universals i Simètric [Roger Baig Viñas, guifi.net]

Un interessant exercici per a l’actual debat sobre la necessària revisió de la declaració universal dels drets humans, creada als anys 40. Si les telecomunicacions són una palanca multiplicadora de benestar social, sobretot arran del deu caire de canal d’accès al coneixement i, properament, d’accès a determeniats serveis (ex: tele-assistència mèdica per exemple), vol dir que també sòn una palanca multiplicadora de desigualtats socials, com vaig argumentar en un fil de debat del II Congres Online de l’Observatori per la Cibersocietat. De fet, allí hi parlava del concepte de “republicanisme digital” com a aquell ideari politic que es preocupa de la llibertat i la igualtat mediades per les TICS. I un medi d’acció, un principi, és inclore les tics, sobretot l’accès a elles, com un dret bàsic universal ja, en la justa i raonable mesura. Obviament no és algo que es pugui aconseguri en quatre anys, però és que la declaració és un objectiu moral, no un programa politic.

Filed under: Llibertats digitals, Mòn Digital, Política, Drets digitals, guifi.net, Roger Baig, telecomunicacions