Openbits: Free & Open Bits

Com responsables de generar estadística dels ajuntaments respectius podríem dir que els observatoris municipals tenim fam de dades, que bona part de la feina nostra és estructurar, difondre i fins i tot interpretar totes les dades que existeixen, dispersades aquí i allà,  sobre els nostres municipis. Dades procedents de diferents entitats, produides per diferents organismes.

Quina és la font primària de les dades dels  municipis que treballem des dels observatoris?. Habitualment, en el 95% dels casos o més, son producte del buidat de registres informàtics producte de registres administratius, la majoria lligats a les funcions fiscals i recaptatòries, o de control,  de les diferents administracions: registres de la seguretat social, llicències d’activitat, de circulació, de construcció d’habitatges etc… A qualsevol registre administratiu hi ha el domicili del fet imposable i, per tant, és una dada territorialitzable a nivell municipal i fins i tot geoposicionable amb exactitud mil·limètrica sobre…

Continuem aquí l’explicació del fenomen del opendata iniciada a un post anterior d’aquest bloc. Pretenem donar ara alguns casos pràctics d’experiències concretes fetes des d’administracions públiques, i especialment des de municipis, i alguns enllaços com a primer punt de partida per a que el lector interessat en l’estadística pugui aprofundir en una temàtica que està “definint-se” justament en aquests moments.

Projectes d’Opendata de governs i administracions.

Avui dia doncs ja existeixen  iniciatives pioneres que comencen a treballar en el sentit de posar a Internet, publicar, en formats accessibles a humans i a màquines,  les dades procedents de bases de dades de registres administratius. Alguns exemples “emblemàtics”  citats habitualment a la literatura i articles del sector:

Data.gov. engloba més de 272.000 bases de dades accessibles del Govern dels Estats Units. A a partir d’aquestes dades diverses empreses, programadors, hackers, col·lectius ciutadans etc ja han desenvolupat aplicacions (Apps) que…

Des de fa tres o quatre anys una tendència de fons avança en direcció als serveis estadístics de les administracions públiques: la reclamació, procedent des de diferents àmbits de la societat civil (les empreses, la ciutadania i la comunitat investigadora i acadèmica) de l’obertura de les dades de les administracions públiques. Demanda coneguda com “Opendata”, es refereix a la necessitat d’obrir tota mena de dades públiques. I, entre elles, les dades estadístiques, obviament.

Just fa uns dies ha vist la llum la primera iniciativa significativa a Catalunya en aquest sentit. Es tracta del projecte “Dades Obertes Gencat“, que ha seguit el “Open Data Euskadi“, fet públic tot just fa escassos mesos. Tot sembla indicar que, tard o d’hora, es veuran exemples similars a nivell municipal, com ha passat ja a d’altres ciutats pioneres del món. Explicarem alguns dels “opendata locals” en un…

La meva intervenció en la taula ‘Dades obertes: llestos a barrejar’
Big Data Week. Barcelona, 22 abril de 2013 

L’Administració és el canal de què disposa l’Estat per coplir els seus objectius. Si volem saber si és eficient, hem de mesurar si s’avança cap al bé comú i el benestar social. I, en un escenari de recursos finits i restriccions pressupostàries, això és impossible de complir amb velles estratègies perquè solament arribem allà on podem i prou.

És bàsica la participació, en aquest entorn del sector públic, d’altres actors com l’empresa privada. Per això, l’Administració obre les seves dades: per col·labora a augmentar fins a l’infinit l’oferta de productes i serveis i personalitzar-los tant com calgui, i poder donar així també satisfacció a les cada cop més complexes demandes i necessitats.

L’Administració, en el procés d’obertura de dades, no es vincula a cap entitat amb exclusivitat, sinó que obre…

Cuando un estado miembro solicita asistencia financiera a la UE, se pone en marcha un mecanismo por el cual las decisiones del gobierno están condicionadas y supervisadas por técnicos enviados por la “troika”: el Banco Central Europeo (BCE), el Fondo Monetario Internacional (FMI), y la Comisión Europea, para garantizar el cumplimiento de los requerimientos en materia de consolidación fiscal y reformas estructurales.

Mientras los ciudadanos contemplan, entre resignados e indignados, estas decisiones de sus gobiernos, numerosos analistas consideran este control por parte de la troika un nuevo colonialismo en forma de protectorado económico. Una cesión de soberanía económica que desnaturaliza completamente la democracia. Ante este escenario, cabe preguntarse quiénes son los actores de ese “gobierno” externo y cómo se les ha elegido, para conocer los juegos de poder e intereses que limitan el poder de decisión de los estados rescatados.

FMI

El FMI es una institución formada por 188…

Uno de los pilares fundamentales de la ciencia hacker se basa en la devolución de aquello que la ciencia genera a la sociedad en la cual se genera de forma inmediata y sin limitaciones. Hace ya algún tiempo escribiamos en otros lugaresal respecto, pero se hace necesaria una aclaración específicamente dirigida al mundo de la ciencia. El primer motivo es contestar el comentario lanzado en un post anterior sobre la utilidad de las patentes como forma de financiar la propia actividad científica, actitud muy extendida en el mundo científico. La segunda razón de este post es tratar de promover otra actitud en el científico al respecto. Como mínimo aportar una visión alternativa sin entrar demasiado en la teoría, usando un ejemplo real y concreto. Un ejemplo de sobra conocido por todos los científicos.

Antes de nada un poco de contexto. La actitud del científico en general ante las…

En aquest blog s’ha debatut moltes vegades sobre la necessitat d’obrir les dades (opendata), de fer més accessible la informació i de posar-la en disposició dels ciutadans i ciutadanes. Malgrat que s’ha avançant lleugerament en aquest camí, com ens mostren alguns dels posts publicats en aquest espai sobre l’Opendata o bé la transparència en els Ajuntaments, encara queda un món per davant per tal d’apropar-nos, ni que sigui una mica, a països com els Estats Units d’Amèrica o el Regne Unit, on posen a disposició del ciutadà un volum ingent d’informació i dades de manera senzilla i ordenada.

En aquest sentit, en el nostre país (aquí englobem a Govern central, les Comunitats Autònomes, Diputacions, Ajuntaments, etc.) ens trobem amb una gran falta d’accessibilitat a la informació que en d’altres llocs, no tan allunyats, disposen sense gaires problemes.

El fet de ser l’únic país europeu (en tràmits de deixar de ser-ho)…

Escribir sobre Guifi.net era, para mí, una asignatura pendiente. Hacía tiempo que me rondaba por la cabeza dedicar una entrada del blog a esta fascinante red de comunicaciones colaborativa y abierta, nacida en Cataluña. Sin embargo, al final, siempre acababa ocupándome de temas que, por alguna razón, me parecían más urgentes.

Ahora, la presencia de Guifi.net en dos centros de arte de Barcelona me ha dado una buena excusa para escribir brevemente sobre esta iniciativa. En efecto, el proyecto estuvo presente en Camps invisibles. Geografies de les ones de ràdio, una inteligente propuesta expositiva que se pudo visitar hasta el 3 de marzo en las salas de Arts Santa Mònica, pero que se vio inexplicablemente desvirtuada por la suspensión de las actividades complementarias que le otorgaban sentido. Guifi.net también hace acto de presencia en Artesans. Construccions col·lectives de l’espai social, una muestra abierta al público en La Capella…